El Show de Ballart

En els últims temps, l'Ajuntament de Terrassa s'ha convertit en una màquina de generar notícies. Segurament estiguin interessats en promocionar la carrera política de l'alcalde, Jordi Ballart, però també és molt possible que no estiguin mesurant bé l'efecte de les seves accions.

Quan dirigents i institucions es dediquen amb energia a generar titulars constantment, poden caure en el risc de desacreditar aquestes mateixes institucions i convertir-se a si mateixos en productes mediàtics d'èxit, però sense cap credibilitat. Sona a Trump, oi?

Vegem algunes imatges que demostren el gust que té Ballart per les càmeres:

Ballart, donant una truita a l'Alaska.

 

Ballart, amb la cervesa Artesana.

 

 

Ballart, inaugurant un hipermercat.

  

Ballart, reben un nadó.

Ballart, inaugurant una estàtua.

Els Reis d'Orient, amb Ballart.

Les estrategies de Ballart per aparèixer als mitjans són interminables. Segons la seva lògica si Terrassa és notícia, Ballart també ho és. I aquesta lògica acabarà provocant el desprestigi de la ciutat. No oblidem les paranoies de l'alcalde queixant-se de camions descarregant escombraries al mig del carrer, el trencament de fotos del Rei en el ple de l'Ajuntament, l'esperpèntic espectacle de l'elecció del Síndic, etc.

Quan la Policia no pot fer "res més"

Des de fa parell d'anys, els veïns i treballadors dels voltants del polígon industrial Can Guitard pateixen un problema que, a dia d'avui, no sembla que es solucioni a curt termini. Tot sorgeix d'una empresa que es dedica a triturar fusta sense cap tipus d'aïllament. ¿Amb quin resultat? Als voltants les serradures s'escampan sense control embrutant-ho tot.

Serradures apilades sense cap control.

Al bar-restaurant Can Casanova, que es troba a pocs metres, molt sovint els clients no poden fer ús de la terrassa. I cuan aparquen els seus cotxes, al cap de pocs minuts la brutícia ja es fa visible. "Jo sóc asmàtic, costa respirar i piquen els ulls", explica un treballador de l'establiment. "I a l'estiu és pitjor, l'aire es torna irrespirable", afegeix. Com s'explica a la pàgina web Construmatica, el contacte amb aquest tipus de substàncies pot derivar en al.lèrgies, problemes respiratoris, irritacions, etc.

A la mateixa zona hi conviuen multitud de camions que també pateixen aquest problema, i es veuen resignats a veure com les seves eines de treball són embrutades diàriament. "Hem trucat a la policia unes 3 o 4 vegades. Ens van demanar que no truquéssim més, que no podien fer res", expliquen.

Brutícia i deixalles amuntegades.

Curiosament, a la mateixa zona s'ubica Solanellas, empresa que ven productes de fusta. Aquest negoci compleix amb totes les normes de seguretat que marca la llei i, quan treballa la fusta, ho fa de forma aïllada per evitar contaminar l'entorn. Per què s'exigeix complir la llei a uns, i d'altres no? Quan posarà l'Ajuntament fi a aquesta situació?

Tarrasa, febrer de 1967

Avui fem un viatge al passat. Ens situem a Tarrasa, any 1967, mes de febrer. Gràcies a la fabulosa Hemeroteca de La Vanguardia, podem realitzar aquesta travessia en el temps a través de les notícies que va protagonitzar la nostra ciutat fa mig segle:

Publicat el 18 de febrer de 1967

Fa 50 anys, el gas natural començava a posar-se de moda. De gran importància per a la indústria, l'article assenyala que tot i que Sant Cugat i Molins de Rei ja gaudien d'aquesta matèria primera, en un primer moment no es va tenir en compte "la importància d'un nucli industrial de la importància de Terrassa".

Publicat el 21 de febrer de 1967.

Entranyable notícia, que deixava entreveure que la relació entre les dues ciutats veïnes és peculiar.

Publicat el 8 de febrer de 1967.

Fenomenal notícia sobre un grup de deu tècnics i venedors de Barcelona i Terrassa que, just avui fa 50 anys, van viatjar a Nova York per preparar una exposició sobre llenceria.

Com podeu veure, fixar la vista en el passat és un exercici ben curiós. No podem dir que tot hagi canviat, ni que res continuï igual. Seguia havent la relació espacial entre Terrassa i Badalona, els nostres empresaris seguien al capdavant del teixit econòmic català i fins i tot parlàvem del gas natural... encara que de forma diferent. O no?