Ballart fa el ridícul (triplement)

L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, tendeix a fer el ridícul de tant en tant. Recordem, per exemple, quan "veia fantasmes" que embrutaven els carrers de la nostra ciutat llançant escombraries des de furgonetes... o quan denunciava conspiracions planetàries per acabar amb el seu mandat.

I encara que Ballart portava uns mesos callat (no fos cas que fiqués la pota), acabem de conèixer tres notícies que suposen tres nous ridículs de l'alcalde:

1) La remunicipalització de l'aigua

L'Ajuntament de Terrassa segueix fent el ridícul amb aquesta història. Després d'anunciar la remunicipalització van dir que estudiarien el cas, després van tornar a prorrogar el servei... I ara han tornat a ajornar la decisió. Què ha passat aquest cop? Sembla que hi ha problemes de confiança greus entre el PSC i el PDCat. No oblidem que els màxims defensors de tot això són la CUP.


2) Seguim buscant Síndic

L'elecció del nou Síndic de Terrassa va camí de convertir-se en un culebró interminable. Molts mesos després de que s'anul.lés la votació popular per sospites d'irregularitats ... l'Ajuntament de Ballart segueix buscant una fórmula. Tan difícil és fer bé les coses des d'un principi?

3) La festa major

Últim ridícul de Ballart (de moment). D'una banda, els cupaires empenyen a l'alcalde del PSC a adoptar polítiques populistes com la remunicipalització de l'aigua, i de l'altra no paren de trair-lo... L'última traició dels cupaires ha estat el número que han muntat per criticar l'organització de la festa major de la nostra ciutat.

Cara i creu a Terrassa

La història industrial de Terrassa és patrimoni de tots els egarencs i forma part de la nostra identitat. Hem de remuntar-nos al segle XVIII per arribar fins els inicis de la indústria llanera, on la nostra ciutat es va diferenciar de la resta per ser de les primeres en aconseguir una organització d'empresaris. Aquesta organització va permetre a la ciutat potenciar al màxim les seves capacitats i recursos.


Tres segles després, encara que el món hagi canviat (molt) i la nostra ciutat també, és innegable que Terrassa segueix sent un pol econòmic a Catalunya. Parlem, per exemple, de la indústria cinematogràfica que en els últims anys s'ha obert pas i de forma imparable . La millor manera de veure-ho és a través d'aquesta notícia:

 

Tan sols el fet que es pugui fer un cicle de pel.lícules filmades a casa ja és motiu d'orgull per a tots nosaltres. Però és que a més, tots tres treballs són realment excel.lents: Tercer grado, Los últimos días i la genial Un monstruo viene a verme.

A l'altre costat de la moneda ens trobem amb l'intervencionisme econòmic de l'Ajuntament de Jordi Ballart... que va en contra de la nostra història. Ballart no es vol veure superat per Terrassa en Comú i la CUP. I aquesta por l'empeny a aplicar polítiques ideologitzades i populistes. O és que els terrassencs no tenim el talent suficient per prendre les nostres pròpies decisions?

Referèndum interruptus

Els ciutadans de Terrassa seguim sense saber què farà el nostre Ajuntament l'1 d'octubre. Des del famós "jo no soc ningú per prohibir el dret a vot" de l'alcalde, l'única cosa que ha fet l'Ajuntament de la nostra ciutat és moure els ulls cap al rellotge esperant que tota aquesta història acabi. I res d'això hauria de sorprendre a ningú perquè tenim l'alcalde que tenim: Ballart és com és. 

Ballart saludant en un acte del PSC.

Acostumat a aparèixer sempre a la foto i a fer seva qualsevol iniciativa política que faci olor a titular de premsa, l'hereu de Pere Navarro no ha sapigut estar a l´alçada de les circumstàncies. En aquests moments és més necessari que mai exigir als nostres governants que compleixin amb els seus compromisos. I que aquesta exigéncia sigui presa com a part del joc democràtic i no com un atac contra l'alcalde. O ja hem oblidat el Pacte Nacional pel Referèndum?

Al final el PSC, gràcies a les abstencions de Terrassa en Comú, Ciutadans i el PP, ha deixat en mans del secretari municipal el suport de l'Ajuntament al referèndum. És a dir, Ballart s'arronsa i deixa que un altre prengui una decisió que a ell l'incomoda politicament (per molt important que sigui).

Així de simple. Així de fàcil. I quan arribarà l'informe del secretari? No se sap. Per cert, un detall important: en la moció del PSC, es parla de "il.legalitat" en referència a l'1 d'octubre. Si això és el que pensa el PSC de Terrassa, Ballart podria haver-ho reconegut des del principi.