Terrassa... hostatge o experiment?

No és cap notícia que les CUP - Crida Constitent estan gaudint d'una influència política a la vida dels catalans que es troba molt per sobre dels vots que rep. I els motius són de sobres coneguts: el Govern de la Generalitat necessita el suport dels anticapitalistes per seguir governant ... i aquests han aprofitat l'ocasió per guanyar influència i notorietat.

Les CUP, partit amb dècades d'historia i de tradició municipalista, està jugant bé les seves cartes en els taulers polític i mediàtic. Els seus plantejaments, tot i no comptar amb un suport majoritari, són coneguts i sovint aconsegueixen colar-se en l'agenda mediàtica: rebuig a l'euro i sortida de la Unió Europea, prohibir els acomiadaments, ocupacions amb control obrer, expropiació d'empreses que presten serveis públics, nacionalització de bancs, boicot a empreses transnacionals...

CUP Terrassa.

Fa uns pocs dies, Terrassa va tornar a ser protagonista als informatius... aquest cop per un numeret de les CUP trencant fotos del monarca espanyol en el ple de l'Ajuntament. Estiguem a favor o en contra d'Espanya, del Rei o de la Monarquia, la nostra ciutat mai s'havia caracteritzat per aquest tipus de circs. Ha estat ara, amb l'alcalde Jordi Ballart al capdavant, quan el Ple de l'Ajuntament ha permès (i aprovat) la crema de fotografies del Rei. Insistim: els Ajuntaments juguen un paper fonamental en la democràcia i en la vida pública, i no són un espai per numerets de circ que degraden la nostra democràcia i ens ridiculitzen com a ciutat.

El 'show' de les CUP a l'Ajuntament de Terrassa.

Així dons ens preguntem: què ronda pel cap de l'alcalde per sumar-se a la deriva embogida de les CUP? Tenim dues teories. La primera, és que Ballart se sent ostatge de les CUP i no se sent amb força política suficient per plantar-los cara. Potser estigui buscant, també, el seu suport a l'Ajuntament per reforçar el seu govern. La segona teoria és que a Ballart li agrada el populisme, se sent còmode, i per això podria estar experimentant amb successos com aquest per mesurar les seves conseqüències polítiques. ¿I si resulta que li aportés un grapat de vots addicionals? Si aquest fos el cas, Ballart trigaria entre 2 i 5 minuts en pujar-se al carro i es convertiria en el major trencador de fotos de tot el Regne.

Vots per avui... fam per demà

Els empresaris de Terrassa han dit prou al clima que l'Ajuntament ha generat a la nostra ciutat criminalitzant l'activitat econòmica. "Els empresaris estem preocupats, perquè sentim el compromís de continuar apostant per Terrassa, però ens agradaria que les actuals conductes sobre el tema de l'aigua es reconduïssin per definir i liderar el futur estratègic de la ciutat", han assegurat.

Certament, en els darrers temps els responsables polítics de la nostra ciutat estan jugant a criminalitzar les empreses aprofitant l'onada de populisme que preocupa a mig món. Per descomptat que s'ha de regular el sector econòmic perquè les empreses no incorrin en abusos, de la mateixa manera que altres parcel.les de la societat requereixen d'unes normes que les reguli. Malauradament, aquest no és el debat que l'Ajuntament està generant a Terrassa. Els polítics de la nostra ciutat estan jugant a aquell joc de "bons i dolents", i en aquest cas el paper de malvat ha recaigut sobre l'empresa Mina, Aiguës de Terrassa (creada l'any 1842).

L'alcalde Jordi Ballart, al plé de l'Ajuntament on es va decidir la reversió dels bens de Mina.

Hem arribat a un punt en el qual es fa necessari recordar que són els empresaris -ens agradi més o menys- qui generen treball, i si des de l'Ajuntament es dediquen a criminalitzar als empresaris, les conseqüències a mitjà i llarg termini seran una menor inversió ... i per tant més atur. I també cal recordar, encara més si cap, que actualment els ciutadans de Terrassa paguem per l'aigua un preu inferior a la mitjana catalana.

Cal una reacció dels nostres dirigents perquè deixin de governar a força de tacticisme electoral. El mateix alcalde, en una entrevista recent, va assegurar que tècnics de l'Ajuntament estan estudiant quin és el millor model de gestió de l'aigua per a Terrassa. ¿Si no és per electoralisme, llavors quin sentit té que l'alcalde hagi anunciat la remunicipalització i iniciat un procés judicial contra Mina ... si encara no té a les seves mans l'anunciat informe?

L'èxit de l'òpera Carmen a Terrassa

Per Medir Llunell

Els Amics de l'Òpera i la Sarsuela de Terrassa (AOIST) van representar fa unes setmanes a l'Auditori Municipal de Terrassa l'Òpera de Georges Bizet, Carmen, amb Michelle Francis Cook en el paper principal. La posada en escena, a càrrec d'uns 140 participants, va sorprendre per la seva gran acollida i èxit. Mai una representació d'aquest tipus havia tingut tanta representació local ja que l'elenc estava constituït per multitud de persones nascudes a Terrassa o amb una forta vinculació amb la nostra ciutat. La repercussió i acceptació de la proposta van ser tot un èxit, el que va provocar que aconseguir una entrada fos pràcticament impossible i centenars de persones es van quedar sense poder gaudir de l'espectacle per la falta d'aforament.

En un principi l'AOIST, dins dels celebraments del seu cinquè aniversari, tenia previst representar l'obra en dues funcions, programades per als dies 18 i 20 de novembre. Va ser a finals d'agost, quan en vista de la gran demanda d'entrades (es van esgotar les localitats de les dues funcions a primers de setembre), es va decidir ampliar les representacions a una tercera per al 2 de desembre, entrades que es van esgotar gairebé a la setmana de posar-se a la venda. Vist l'èxit i l'acceptació per part de la ciutadania, es van mantenir reunions i contactes amb l'Ajuntament per possibilitar la representació d'una quarta funció (s'havia creat una llista d'espera de persones que no havien pogut aconseguir la seva entrada). Però després de diverses trobades amb els responsables polítics de la nostra ciutat, la quarta funció mai va arribar a concretar-se al no disposar de l'ajuda i suport necessaris.

És per això que una de les nostres reivindicacions per a aquesta ciutat és tenir la possibilitat de que l'anomenada com "alta cultura" pugui arribar a tots els que volguin gaudir-la. Podriem començar per disposar del recinte adequat, que en el cas de Terrassa bé podria ser el Teatre Principal per el seu entorn adequat i duplicitat d'aforament en comparació amb l'Auditori Municipal. És cert que per a l'ús del Teatre Principal en aquest tipus d'espectacles s'haurien de realitzar petites modificacions o reformes, però pensem que aquesta possibilitat mereix ser estudiada per poder tenir unes instal.lacions que estiguin a l'alçada del prestigi de la nostra ciutat i dels seus ciutadans.

Cal destacar que a les tres funcions han pogut acudir uns 900 espectadors. Crida poderosament l'atenció l'absència del nostre alcalde i representant Sr. Jordi Ballart, que segurament va tenir altres actes o aparicions més importants que van requerir de la seva presència i que van fer que no pogués acudir a cap funció. Aprofitem per agrair especialment als col·laboradors vinguts des del Vallès i de Sabadell, que més enllà de pensar en possibles competències, han col.laborat en la direcció d'escena, en papers solistes, etc. Agraïment especial a la senyora Mirna Lacambra, directora de la Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, per la seva assistència a la funció.

Amb tot fer èmfasi en que existeix una forta demanda d'una major i millor oferta cultural, de la cual es dedueix la necessitat d'implantar una temporada Lírica a Terrassa. Aquesta iniciativa suposaria a més un incentiu per als estudiants de Música i Cant de Terrassa, que podrien veure en l'Orquestra Simfònica, el Cor o Cantants un objectiu on poder arribar-hi. Però tot això és impossible sense el suport i ajuda de l'Ajuntament, que hauria de garantir la continuïtat d'aquest gènere a la nostra ciutat.

L'elecció del Síndic es converteix en espectacle

La Sindicatura de Greuges de Terrassa és una institució de la cual els egarencs ens sentim plenament orgullosos. Gràcies al treball que realitza des de 2004, els ciutadans sabem a qui acudir en cas de necessitat (sense cap cost) i amb la confiança que els seus problemes seran plenament escoltats.
 
Per exemple, només durant el 2015 l'organisme va rebre 146 greuges. Sobre quins temes? Des de multes de trànsit que han estat interposades sense totes les garanties legals pertinents fins a lesions causades per paviment irregular. Són problemes del dia a dia i els ciutadans agraïm tenir una figura com aquesta que en un moment determinat ens pugui ajugar a trobar una solució.  

Quin paper exerceix l'Ajuntament? Per normativa la Sindicatura no té poders executius pel que quan rep la queixa d'un ciutadà, es posa en contacte amb el consistori. De fet, la Sindicatura actua únicament quan el ciutadà ja s'ha posat en contacte amb l'Ajuntament i no ha rebut resposta o considera que aquesta no ha estat adequada.

Què ha passat aquest any amb l'elecció del Síndic? Un dels candidats a presidir l'organisme, Joan Tamayo, ha denunciat un possible "frau". Raons per sospitar no li falten, ja que en el còmput global ha estat tercer encara que hagi collit un 72% dels vots presencials. Per la seva banda, la guanyadora Isabel Cazorla ha guanyat amb 1.169 vots, dels quals 1.151 han estat a través d'internet. Les sospites están, òbviament, en el vot telemàtic.

Sigui com sigui, és una llàstima que l'elecció del Síndic de Terrassa s'hagi convertit en un espectacle per a la nostra ciutat. Com ha explicat un dels candidats, l'advocat Guillem Izquierdo "l'Elecció del nou síndic no és una tonteria. És tracta d'un Dret que forma part del nucli més protegit dels drets constitucionals". Esperem que l'Ajuntament, i especialment l'alcalde Jordi Ballart, posin tots els esforços a netejar aquest assumpte i no permetre que la Sindicatura de Terrassa perdi el seu prestigi.

L'aigua i l'ambició de Ballart

Divendres passat va tenir lloc a Terrassa un debat sobre la gestió de l'aigua, un tema que s'ha posat molt de moda a la nostra ciutat en els últims temps. El col.loqui celebrat al Vapor Universitari va tenir com a participants a Ramiro Aurín, enginyer de camins, i a Ramón Tamames, exdiputat i antic dirigent del Partit Comunista d'Espanya. "En els ajuntaments hi ha problemes prou grans com perquè que quan hi ha un servei públic que funciona com el de l’aigua a Terrassa continuí aquest servei", va dir Tamames durant l'acte.

Ramón Tamames y Ramiro Aurín.

Abans de continuar amb aquest article, creiem que no s'està explicant correctament a la ciutadania què està passant a Terrassa amb la gestió de l'aigua. Intentarem aportar una mica de llum a aquest tema. L'empresa Mina Pública d'Aigües de Terrassa, titular de la gestió del servei, forma part de la història de la ciutat en ser fundada l'any 1842. Ara el que es pretén per part de l'Ajuntament és liquidar el contracte vigent des de 1941, expropiar els béns de l'empresa i que sigui el consistori l'encarregat de gestionar el servei.

Els plans de l'alcalde Jordi Ballart, a priori, sonen bé. No obstant això estem convençuts que, si els ciutadans de Terrassa coneguessin la lletra petita l'alcalde no tindria més remei que fer marxa enrere. Per començar, ens agradaria acabar amb una confusió que es repeteix constantment: l'aigua a Terrassa és pública. De fet, l'aigua no es pot privatitzar a cap lloc. Mina Pública el que fa és gestionar el servei.

Seguim amb una pregunta: per què ningú explica els beneficis de remunicipalitzar el servei? És molt fàcil fer populisme contra les empreses com s'està fent, però és més difícil explicar els beneficis reals. Òbviament ningú està explicant els beneficis perquè els precedents que tenim d'altres ciutats que han passat per un procés de remunicipalització són clarament negatius. Per exemple, el canvi va costar als habitants de Berlín 2.000 milions d'euros. A París, els ciutadans van veure pujar les tarifes de cost. ¿Per què? Abans i després de la remunicipalització l'aigua va seguir sortint de l'aixeta ... tot i que el canvi va suposar al contribuent una despesa excessiva i innecessaria. Aquesta és la veritat que no volen explicar. I per últim però no menys important, recordar que el preu de l'aigua a Terrassa està per sota de la majoria de ciutats.

Jordi Ballart, en Madrid.

Llavors, qui guanya amb tot aquest escàndol? No ho sabem, però de moment Jordi Ballart està aconseguint titulars, aparèixer a la premsa, viatges a Madrid entrevistant-se amb els anomenats "alcaldes del canvi" ... Serà que ara que el PSC no passa pel seu millor moment, el nostre alcalde estigui pensant en fer-se un nom per continuar la seva carrera política fora de Terrassa?

La reputació de Terrassa... en mans de Ballart

Viure en una ciutat petita com Terrassa té molts avantatges. A diferència de Londres, París, Nova York o Hong Kong un pot anar a comprar el pa i saludar al forner pel seu nom. Si t'has deixat la cartera no et preocupis, podràs pagar demà. I si els teus fills volen jugar al carrer, no has de preocupar-te pels estranys.

No obstant, hem de reconèixer que viure en una ciutat petita com Terrasssa també té inconvenients... per molt amor que li tinguem. Un d'ells és que la reputació de la ciutat és fràgil i està en mans d'uns pocs.

Per exemple, Palomares sempre serà el lloc on es va banyar Manuel Fraga per demostrar que les aigües no estaven contaminades. Si parlem de Puerto Hurraco, pensem en la massacre entre veïns encara que hagin passat 26 anys. No tots els exemples han de ser negatius. Xavi Hernández, el millor jugador de la història, va donar durant molts anys una imatge excel·lent de Terrassa.

Manuel Fraga visita Palomares.

Com dèiem, la imatge d'una ciutat petita com Terrassa és fràgil. Per això ens preocupa que un alcalde com Jordi Ballart sigui el nostre representant a Catalunya i a la resta del món. Els militants del PSC porten temps patint-lo i en la seva agrupació ja ningú es sorprèn dels deliris de l'alcalde. ¿Delirava l'alcalde quan va denunciar amenaces per l'aigua? O desvariava quan es va desmentir a si mateix assegurant que no havia acusat a ningú? Els titulars que va provocar Ballart van suposar, sense cap dubte, un ridícul per a la nostra ciutat. L'últim és el sobrenom que li han posat. Li diuen "el malalt imaginari", perquè quan hi ha problemes a l'Ajuntament a Ballart sempre li passa alguna cosa ... fins que el problema s'ha esfumat. En fi.

Dignitat per Terrassa!

Ben entrat el segle XXI, un bloc com aquest no hauria de ser necessari. El normal seria no haver de reclamar dignitat per a una ciutat com Terrassa que, amb més de 200.000 habitants, és un pulmó econòmic, social i cultural de Catalunya.

El normal seria no haver de reclamar un Ajuntament que garanteixi la seguretat...

Tampoc reclamar una escola pública de qualitat...

Ni patir situacions como aquesta...

Som un grup de veïnes i veïns compromesos i enamorats de Terrassa. Amb aquest blog esperem conscienciar als nostres conciutadans dels problemes que travessa la nostra ciutat i explorar les millors solucions. Volem cridar ben alt: NO al populisme a Terrassa! NO als extrems! NO a la demagogia!

Si vols una ciutat moderna, eficient i centrada en els problemes reals uneix-te a Defensem Terrassa!