Un any ple de mentides

Segur que molts de vosaltres esteu desitjant que acabi l'any. Nosaltres també. 2017 quedarà gravat a la memòria de molts terrassencs, que hem viscut amb una barreja d'angoixa, esperança i indignació tots i cadascun dels mesos de l'any. Efectivament, ha estat un any intens i també un any ple de mentides que han circulat per les xarxes a la velocitat de la llum i  que molts cops no hem tingut temps d'adonar-nos. Aquí teniu unes quantes, totes elles relacionades amb la nostra ciutat:

La dimissió de Ballart. Tots coneixem al excaldalde de Terrassa. És un home que, per dir-ho d'alguna manera, no es talla a l'hora de fer-se la víctima. Ho va fer en múltiples ocasions quan era alcalde. Com no podia ser d'una altra manera, en el seu comiat va executar l'¿última? operació de maquillatge mediàtic de la seva carrera política. I és que Ballart va assegurar que si el PSOE donava suport a la aplicació de l'article 155 de la Constitució, dimitiria. Quan finalment va donar suport, Ballart va intentar dissimular durant setmanes... fins que la pressió el va obligar a dimitir. Ara Ballart no té cap inconvenient en presentar-se com un rebel descontent amb el PSC ... quan ell mateix va impedir que l'Ajuntament celebrés l'1-O.

L'informe de l'aigua. Entre els molts desastres que Ballart ha generat durant el seu pas per l'alcaldia (recollida d'escombraries, Síndic, inseguretat, servei d'autobusos ...), brilla la remunicipalització de l'aigua. El servei és el més ben valorat pels terrassencs i ningú reclamava un canvi de gestió (excepte la CUP i els seus amics) fins que va arribar Ballart. És el que hi ha. En qualsevol cas, seguim esperant el famós informe encarregat per l'Ajuntament sobre quin és el millor model de gestió per a la nostra ciutat. Algú l'ha vist?

Suport als treballadors del CST. Els treballadors del Consorci Sanitari de Terrassa també han patit "les mentides" o les "mitges veritats", com prefereixin vostès, que els polítics diuen en els mitjans de comunicació. I és que durant l'última campanya electoral de Ballart, el polític va prometre la defensa a ultrança dels treballadors del CST contra les retallades. Què ha fet Ballart davant les retallades anunciades a finals de 2016? Res.

PD: no hem inclòs el procés de selecció del nou Síndic perquè és un tema que ja ha solucionat el nou alcalde Alfredo Vega. No obstant això, no oblidem que Ballart va assegurar que trigarien unes setmanes en solucionar el desastre i al final han trigat gairebé 1 any...

Terrassa, 10 anys enrere

L'última dècada ha transformat moltes de les realitats que donàvem per assentades. En aquest temps hem travessat una de les pitjors crisis econòmiques que es recorden, han sorgit noves forces polítiques, Catalunya ha viscut i segueix immersa en un procés d'alta tensió, hem canviat de president tant a la Generalitat com al conjunt de l'Estat, hem tingut diversos alcaldes... Proposem mirar al passat per recordar què ens preocupava fa 10 anys, i potser d'aquesta manera entendrem millor el nostre present:

• Pere Navarro a l'alcaldia: Escollit el 2003 després d'aconseguir 13 regidors i els suports d'ICV i ERC, va repetir resultat en les següents eleccions de 2007. Resulta curiós veure com 10 anys després, els partits que donaven suport al PSC li han donat pràcticament l'esquena.

•  Economia i atur: Fa 10 anys, a Terrassa la taxa d'atur era inferior al 10% (9,85%). Abans de l'esclat de la crisi, teníem una de les ciutats més dinàmiques i amb major activitat empresarial de Catalunya. Tan sols un any després l'atur va pujar fins al 14,34% arribant a un màxim del 22,5% l'any 2012.

• El casament dels Thyssen: Encara que sembli una broma, no ho és. De fet, va ser una de les notícies més sonades i comentades del 2007. La cerimònia celebrada a l'església del Sant Esperit de Terrassa es va fer sense el coneixement de la baronessa i el mossen Fidel Català va acabar encenent la metxa a una història prou rocambolesca d'entrada: "Van venir ahir a la nit . No us vull mentir. Van estar aquí fent un tràmit ".

•   Xavi i la selecció: El jugador egarenc (un dels millors migcampistes de la història) va protagonitzar involuntàriament una polèmica que bé podria tractar-se d'una premonició del que vindria pocs anys després. Hernández va haver de defensar el seu compromís amb la selecció espanyola davant els múltiples atacs que estava rebent...

Han passat deu anys i tot sembla més feble i precari al nostre voltant: l'economia està molt lluny de recuperar el to de fa una dècada i l'atur ha arribat per quedar-se, la política local està destrossada i les nostres preocupacions s'han tornat molt més "greus"... que el casament d'uns famosos. Esperem que ara tots plegats estiguem obrint una nova etapa.

Terrassa després de Ballart

Ja han passat dues setmanes des que Jordi Ballart abandonés l'alcaldia de Terrassa. Si en el nostre anterior post vam fer un repàs dels nyaps i temes pendents que l'exalcalde ha deixat sense resoldre, ara és el moment d'analitzar què ha passat en aquests 14 dies. Quina posició han pres la resta de partits? Ha dit alguna cosa el mateix Ballart? Tindrem aviat nou alcalde?:

• L'oposició intenta formar Govern: Hi ha hagut converses creuades entre la CUP, TeC, ERC, PDeCaT... Sàmper (PDeCAT) voldria un govern a quatre, tot i que els cupaires ja han mostrat el seu rebuig. Veurem què passa en les properes hores.

• Vega demana estabilitat: Enmig la confusió d'aquests dies, el polític que està demostrant més responsabilitat és l'alcalde provisional, Alfredo Vega. Ha reconegut que tant el país com la ciutat estan travessant "moments difícils" i ha advocat per no generar més inestabilitat. A més, en un tuit ha assegurat que parlar de canvis "en 18 mesos" no és real, en referència al temps que resta de legislatura.

Jordi Ballart.

• La "humilitat" de Matilla: Al líder de Terrassa en Comú se li noten les ganes de governar, encara que sigui gràcies a la dimissió d'Ballart i sense passar per unes noves eleccions. La seva frase "des de la humilitat, sempre he pensat que puc ser alcalde" ja forma part de la història local.

• Ballart, com sempre: No teníem cap dubte que l'excaldalde no podria reprimir la seva afició a les càmeres i a les entrevistes. El que no imaginàvem és que Ballart faria el ridícul voluntàriament en diversos mitjans de comunicació. Segueix instal.lat en el victimisme i en la superficialitat política: en una entrevista assegura que no tornarà a la política. En una altra diu que potser torna com a independent. I en una altra diu que encara no ha decidit res ... A més, ara que no és del PSC es dedica a criticar els seus excompanys a la mínima ocasió. Per cert, Ballart està enganyant a tothom en explicar que la seva marxa va ser en protesta pel suport del PSC al 155. No oblidem la realitat: Ballart es va aferrar al càrrec fins a l'últim segon i la seva marxa va ser possible gràcies a la pressió popular.

En definitiva, Ballart ha deixat a la ciutat sense projecte, sense successor i amb la ciutadania dividida. Esperem que en els pròxims temps torni la política de qualitat a la nostra ciutat.

L'última mentida

Ahir va saltar la notícia més desitjada des de fa mesos per molts terrassencs: Ballart ha deixat l'alcaldia... i per postres ha llançat el carnet del PSC a les escombraries. "Ben fet", hem pensat molts: el pitjor alcalde de la història de la ciutat està millor a casa seva que a l'Ajuntament. I més sabent com ha enganyat a molts. A moltíssims.

  

Jordi Ballart, imatge del Diari de Terrassa.

Ballart ha estat un alcalde amb poques idees i molt Twitter. I ja sabem que les idees a les xarxes socials són líquides: no estan prou desenvolupades i, si cal, es troba una altra i ja està. Algú recorda cap projecte rellevant de l'alcalde? Nosaltres tampoc. Però Ballart, encara sense fer res, ha tingut molts errors: seus són els ridículs de l'elecció del Síndic, la remunicipalització de l'aigua, les "conspiracions" de gent llançant escombraries des de camions...

Efectivament, hem tingut un mal alcalde (recordem que va heretar el bastó de mà de Pere Navarro sense passar per les urnes) i esperem que la ciutat comenci a viure des de JA la regeneració democràtica que es necessita després de dècades amb un mateix partit governant la ciutat.

Un últim apunt: no ens empassem l'última mentida de Ballart. L'exalcalde ha vestit la seva dimissió de protesta per l'empresonament de membres del Govern de Catalunya. No és veritat: Ballart va assegurar que dimitiria si el PSOE donava suport al 155 i durant molts dies va dissimular tot el que va poder. Finalment ha estat la pressió popular la que l'ha fet fora. Ara obrim les portes i finestres de l'Ajuntament perquè entrin idees noves.

Ballart s'en riu de tothom (i de tot)

L'alcaldia de Terrassa en mans de Jordi Ballart ha arribat a una situació límit. La seva promesa de dimitir si el PSOE donava suport al 155 l'ha posat davant del mirall de la ciutadania. I és que els polítics estan massa acostumats a dir una cosa i a fer la contrària, però en aquesta ocasió ha anat massa lluny. Recordem els fets per a qui no estigui al corrent: el nostre alcalde va assegurar que dimitiria si el PSOE donava suport a la implantació de l'article 155 a Catalunya.

El PSOE no ha donat simplement el seu suport, sinó que ho ha fet en múltiples ocasions i en boca de diferents dirigents de diverses sensibilitats dins del partit. Llavors, per què encara no ha dimitit Ballart? Amb el referèndum vam viure un episodi molt semblant. D'assegurar que "jo no sóc ningú per prohibir el dret al vot" a, finalment, no col.laborar en la votació de l'1-O. Ja van dues promeses incomplertes del Ballart... i sorprenenment el PDECAT de Terrassa segueix donant-li suport. Fins quan?

A continuació, afegim una llista de tasques pendents de l'Ajuntament de Terrassa i que creiem que mereix una atenció especial de la ciutadania:

• La remunicipalització de l'aigua: L'alcalde encara no ha fet públic l'informe suposadament independent validant el canvi de model... ni ha realitzat la consulta ciutadana que va prometre. En definitiva, quant costarà això? Quins criteris justifiquen el canvi?

• El síndic: Terrassa porta massa mesos sense Síndic... per culpa d'unes eleccions suposadament fraudulentes i que encara no s'han reparat. A què esperen?

• Neteja: la nostra ciutat arrossega des de fa anys problemes de neteja i en la recollida d'escombraries que segueixen sense solucionar-se. Pràcticament totes les setmanes apareixen a les xarxes fotos d'escombraries al carrer... Fins quan?

Ballart, sigues coherent i dimiteix

L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, fa temps que ha desconnectat de l'interès general i del dia a dia dels seus ciutadans. Acostumat a fer el paper de víctima quan vénen mal dades, el nostre alcalde no governa. Està més pendent de Twitter que de les enquestes d'opinió. Més preocupat per seguir asseient-se a la butaca d'alcalde que d'atendre les peticions dels seus veïns. Més pendent de si mateix, en definitiva, que d'una altra cosa.

Recordem el famós tweet de Ballart, assegurant que no era ningú per impedir el vot l'1-O? Tots sabem el que al final va passar: l'Ajuntament de Terrassa no va posar facilitats per votar... El motiu? El PSC havia amenaçat amb expulsar els alcaldes que facilitessin la votació. I ja sabem que per Ballart, el més important és Ballart.

Segurament per compensar la decepció dels ciutadans, que durant setmanes es van mobilitzar per exigir a l'alcalde que complís la seva paraula i deixés votar l'1-O, Ballart va assegurar que dimitiria si Pedro Sánchez donava suport l'aplicació del article 155 de la Constitució. La realitat és que el PSOE ja ha donat suport, per activa i per passiva, a l'aplicació de l'article. Conseqüentment, haurà dimitit ja l'alcalde? Ja saben la resposta: no.

El sentit comú diu que, en una ciutat moderna com Terrassa, no caldria recordar a l'alcalde que ha de ser coherent amb les seves promeses. Sembla que no és el cas. I és que Ballart està amagant-se tot el que pot per no complir la seva paraula i dimitir. Esperem que els partits polítics votats per tots, però sobretot la ciutadania, l'hi recordin.

Ballart, la consulta i els treballadors de Mina

L'alcalde de Terrassa i el govern municipal que dirigeix finalment han complert amb les amenaces i han creat una empresa municipal per gestionar el suministrament d'aigua a la ciutat, tasca que venia exercint Mina des de fa ni més ni menys que 175 anys. El procés de remunicipalització ha estat una bogeria per molts motius: perquè ningú ho demanava, perquè l'aigua és el servei millor considerat de Terrassa, perquè ningú sap quant costarà pagar tot això... i perquè ningú ha preguntat als veïns què volen fer .

De fet, recordem que Jordi Ballart va prometre una consulta a la ciutadania sobre la gestió de l'aigua que mai es va produir. Per què té tanta por l'alcalde de conèixer què pensen els seus veïns? No cal recordar el paper de l'alcalde de cara a l'1-O: d'assegurar que no era "ningú per prohibir el vot"... fer l'impossible per tal de no mullar-se. Aquest és l'estil de Ballart.

Seguint amb el procés de remunicipalització, hem de tractar molt seriosament un aspecte que Ballart i el seu equip mai han posat sobre la taula: què passarà amb els treballadors de Mina? Els responsables municipals són perfectament conscients que la llei impedeix a l'Ajuntament tornar a contractar als empleats de Mina ... excepte sentència judicial. Algú sap on està aquesta sentència? Simplement no existeix.

Així doncs, mentre no ho decideixi un jutge, els treballadors de Mina aniran directament al carrer... per un procés que, recordem, ningú ha demanat, és car i innecessari. Senyor Ballart: no tingui tanta por de preguntar als seus veïns...

El futur polític de Ballart

El mapa polític de Terrassa ha evolucionat considerablement en els últims 10 anys d'acord amb els canvis viscuts en el conjunt de la política catalana i espanyola. Amb quines conseqüències? Es pot dir que avui el PSC mana molt menys que fa una dècada, mentre que els nous partits estan adquirint cada vegada més protagonisme. Podem parlar d'una tendència? Vegem què ha passat en les últimes convocatòries electorals:

-Eleccions municipals del 2007:

-Eleccions municipals del 2011:

-Eleccions municipals 2015:

Resumint: en els últims anys de l'alcalde Jordi Ballart el PSC ha perdut un 30% del poder que tenia a l'Ajuntament al passar de tenir 13 regidors a només 9. Així dons, amb cada nova cita electoral el PSC perd una mica més de poder... fins que Ballart ja no sigui necessari per governar.

De fet, la rumorologia local assegura que el somni del nostre alcalde és deixar enrere Terrassa per fer el salt al Parlament de Catalunya... o al de Madrid. Ballart no tindria cap problema en acabar en un o en l’altre. Què passarà a les properes eleccions? Ho anirem veient...

La terrassa emprenedora

La història industrial de la nostra ciutat és fascinant. Explica el caràcter emprenedor i valent dels egarencs i ens dóna perspectiva per pensar en la Terrassa del futur. Ara, quan apareixen partits populistes que pretenen destruir-ho tot per instaurar no se sap bé el què, és més necessari que mai bussejar en les nostres arrels per no perdre la nostra identitat.

La història industrial i comerciant de la nostra ciutat comença a principis del segle XVIII, quan a Terrassa van començar a florir brots d'activitat econòmica... que van ser esclafats per les tropes borbòniques al 1713 durant la Guerra de Successió. Posteriorment l'entrada de tropes a la ciutat a principis del XIX, aquest cop napoleòniques, van tornar a retardar l'eclosió de la indústria a Terrassa.

Un cop restaurada la normalitat, van començar a arribar innovacions tecnològiques des de França gràcies als presoners napoleònics i als viatges realitzats pels industrials locals. És a partir d'aquest moment quan comença a arribar maquinària pesada i la multiplicació de la productivitat industrial  a Terrassa. Així doncs, al 1832 va arribar la primera màquina de filar, al 1833 la màquina de vapor i el teler de Jacquard durant l’any 1845. És així com Terrassa es va convertir en un gegant industrial fins a la dècada dels anys 70 del segle passat, quan el conjunt de l'economia va viure un procés de reconversió molt profund.

Des de llavors Terrassa ha sabut adaptar-se al segle XXI i encara avui és símbol d'excel.lència en l'àmbit econòmic. Només cal dir que a la demarcació de Terrassa hi ha censades 24.544 empreses i 30.949 llicències d'activitat. No està gens malament per a una població de poc més de 200.000 habitants. Esperem que els nostres responsables polítics, els d'ara i els del futur, no oblidin aquesta part tan important de la història de la ciutat que representen. 

Ballart fa el ridícul (triplement)

L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, tendeix a fer el ridícul de tant en tant. Recordem, per exemple, quan "veia fantasmes" que embrutaven els carrers de la nostra ciutat llançant escombraries des de furgonetes... o quan denunciava conspiracions planetàries per acabar amb el seu mandat.

I encara que Ballart portava uns mesos callat (no fos cas que fiqués la pota), acabem de conèixer tres notícies que suposen tres nous ridículs de l'alcalde:

1) La remunicipalització de l'aigua

L'Ajuntament de Terrassa segueix fent el ridícul amb aquesta història. Després d'anunciar la remunicipalització van dir que estudiarien el cas, després van tornar a prorrogar el servei... I ara han tornat a ajornar la decisió. Què ha passat aquest cop? Sembla que hi ha problemes de confiança greus entre el PSC i el PDCat. No oblidem que els màxims defensors de tot això són la CUP.


2) Seguim buscant Síndic

L'elecció del nou Síndic de Terrassa va camí de convertir-se en un culebró interminable. Molts mesos després de que s'anul.lés la votació popular per sospites d'irregularitats ... l'Ajuntament de Ballart segueix buscant una fórmula. Tan difícil és fer bé les coses des d'un principi?

3) La festa major

Últim ridícul de Ballart (de moment). D'una banda, els cupaires empenyen a l'alcalde del PSC a adoptar polítiques populistes com la remunicipalització de l'aigua, i de l'altra no paren de trair-lo... L'última traició dels cupaires ha estat el número que han muntat per criticar l'organització de la festa major de la nostra ciutat.

Cara i creu a Terrassa

La història industrial de Terrassa és patrimoni de tots els egarencs i forma part de la nostra identitat. Hem de remuntar-nos al segle XVIII per arribar fins els inicis de la indústria llanera, on la nostra ciutat es va diferenciar de la resta per ser de les primeres en aconseguir una organització d'empresaris. Aquesta organització va permetre a la ciutat potenciar al màxim les seves capacitats i recursos.


Tres segles després, encara que el món hagi canviat (molt) i la nostra ciutat també, és innegable que Terrassa segueix sent un pol econòmic a Catalunya. Parlem, per exemple, de la indústria cinematogràfica que en els últims anys s'ha obert pas i de forma imparable . La millor manera de veure-ho és a través d'aquesta notícia:

 

Tan sols el fet que es pugui fer un cicle de pel.lícules filmades a casa ja és motiu d'orgull per a tots nosaltres. Però és que a més, tots tres treballs són realment excel.lents: Tercer grado, Los últimos días i la genial Un monstruo viene a verme.

A l'altre costat de la moneda ens trobem amb l'intervencionisme econòmic de l'Ajuntament de Jordi Ballart... que va en contra de la nostra història. Ballart no es vol veure superat per Terrassa en Comú i la CUP. I aquesta por l'empeny a aplicar polítiques ideologitzades i populistes. O és que els terrassencs no tenim el talent suficient per prendre les nostres pròpies decisions?

Referèndum interruptus

Els ciutadans de Terrassa seguim sense saber què farà el nostre Ajuntament l'1 d'octubre. Des del famós "jo no soc ningú per prohibir el dret a vot" de l'alcalde, l'única cosa que ha fet l'Ajuntament de la nostra ciutat és moure els ulls cap al rellotge esperant que tota aquesta història acabi. I res d'això hauria de sorprendre a ningú perquè tenim l'alcalde que tenim: Ballart és com és. 

Ballart saludant en un acte del PSC.

Acostumat a aparèixer sempre a la foto i a fer seva qualsevol iniciativa política que faci olor a titular de premsa, l'hereu de Pere Navarro no ha sapigut estar a l´alçada de les circumstàncies. En aquests moments és més necessari que mai exigir als nostres governants que compleixin amb els seus compromisos. I que aquesta exigéncia sigui presa com a part del joc democràtic i no com un atac contra l'alcalde. O ja hem oblidat el Pacte Nacional pel Referèndum?

Al final el PSC, gràcies a les abstencions de Terrassa en Comú, Ciutadans i el PP, ha deixat en mans del secretari municipal el suport de l'Ajuntament al referèndum. És a dir, Ballart s'arronsa i deixa que un altre prengui una decisió que a ell l'incomoda politicament (per molt important que sigui).

Així de simple. Així de fàcil. I quan arribarà l'informe del secretari? No se sap. Per cert, un detall important: en la moció del PSC, es parla de "il.legalitat" en referència a l'1 d'octubre. Si això és el que pensa el PSC de Terrassa, Ballart podria haver-ho reconegut des del principi.

Ballart i el referèndum

El proper 1 d'octubre els catalans i catalanes estem cridats a decidir el futur del nostre país. Estiguem a favor o en contra de la independència, Catalunya viu un dels episodis més determinants de la seva història i en aquestes circumstàncies la ciutadania no hauria de tolerar posicions tàctiques, electoralistes i calculadores per part dels polítics. De fet, és en moments com aquest quan més necessitem a líders capacitats i amb posicions fermes. Insistim: es pot estar a favor o en contra, però no tot alhora. Dit d'una altra manera, la 'puta i la Ramoneta' segueixen fent gràcia al Polònia de TV3 però no a la vida real.
  

Óscar Puente y Jordi Ballart.

El ple de l'Ajuntament de Terrassa votarà aquest dijous si col.labora en la celebració del referèndum anunciat pel president Carles Puigdemont. El ple tindrá lloc després que l'alcalde de la nostra ciutat, Jordi Ballart, hagi fet declaracions contradictòries intentant acontentar tothom i que al final... no han convençut gairebé a ningú. Primer va assegurar que encarregaria al secretari municipal un informe sobre el tema per després assegurar a Twitter que "jo no sóc ningú per prohibir l'dret a vot!".

Llavors, podrem votar o no a Terrassa? De moment no ho sabem, i estem segurs que la majoria dels ciutadans de Terrassa hauríem agraït un posicionament clar i ferm del nostre alcalde des del principi. Però Ballart no ha volgut arriscar i, amb la vista sempre posada en el seu futur polític, no ha volgut incomodar al PSC i molt menys al PSOE. Les dues formacions no estan disposades a que els ciutadans de Catalunya decidim el nostre destí i Ballart, pensant en si mateix, no s'ha atrevit a donar el pas endavant.

PD: curiosament el nou portaveu del PSOE i encarregat de tancar la porta al referèndum, Óscar Puente, es va reunir amb Ballart fa unes setmanes per parlar de la remunicipalització de l'aigua. En aquella ocasió van mostrar molta sintonia... la tornarien a mostrar avui?

Què passa a Sant Pere (de Terrassa)?

El barri Sant Pere de Terrassa ha tornat a passar la nit amb contenidors d'escombraries cremant al carrer. L'últim cop que es va viure un episodi similar va ser al passat mes de desembre, quan en menys d'un mes van ser cremats diversos contenidors. Segons va explicar en el seu moment el veí Elliot Fernández, la zona s'ha convertit en "una deixalleria a l'aire lliure i l'Ajuntament no fa res per evitar-ho".

Contenidor en flames, imatge d'Elliot Fernández.

Mesos després, quan semblava que la calma havia tornat definitivament al barri (en gran part gràcies a l'estat d'alerta i preocupació dels veïns), tornen els incidents. Aquesta vegada ha estat un veí qui, al veure les flames a la cantonada entre el carrer de la Llibretat i el Camí de Castellar, va trucar a la policia. També va evitar que el foc es propagués a altres contenidors, el que hauria provocat un incident molt més greu.
 
En conseqüència amb tot el viscut i degut a la manca de respostes per part de les autoritats municipals, els veïns de la zona es plantegen "demanar a la Justícia que obligui a l'Ajuntament a fer complir la normativa" buscant, per exemple, una nova ubicació per als contenidors.

En qualsevol cas i per damunt dels incidents, cal que l'Ajuntament faci una reflexió sobre quin està sent el seu paper al barri. No podem tenir problemes de primera i de segona categoria. Les queixes dels veïns han de ser escoltades per igual... i ben ateses.

Ballart fixa un mal precedent

La remunicipalització de Mina Aigües de Terrassa, impulsada per l'alcalde Jordi Ballart, va camí de deixar una llegat clarament negatiu en la nostra ciutat. En primer lloc, perquè el debat generat al voltant d'aquest tema ha estat clarament populista. Els defensors d'aquest procés, que compten amb suports que no han de ser ignorats, no han aportat arguments que demostrin que l'Ajuntament gestionarà millor l'aigua que una empresa amb (molt) més d'un segle d'història.

El debat al voltant de les remunicipalitzacions és complicat. Al final una conclusió vàlida és que la gestió dels serveis públics ha de realitzar-la qui millor pugui fer-ho. Així de simple. Sigui directament l'Ajuntament, una empresa mixta o una privada, és raonable pensar que els ciutadans volen als millors professionals independentment d'on vinguin. La resta són interessos i dogmatisme.

La noticia publicada per La Torre on demanen "que Terrassa remunicipalitzi el servei dels menjadors escolars" és un síntoma de que, como deiem , el procés de Mina deixarà un mal precedent. El ressorgiment dels populismes està trobant en la remunicipalització de serveis una eina molt eficaç d'auto-promoció, fent ús d'Ajuntaments i administracions públiques per fer política "ideologitzada" a costa dels contribuents. No, els ajuntaments no poden convertir-se en la "vareta màgica" que ho solucioni tot. No es disposa dels recursos humans, tècnics i financers per aconsseguir-ho. Cal que tots plegats ens acostumem a pensar el futur sense renunciar a res però sempre amb els peus a terra.

Creiem que els ajuntaments han de ser, en essència, un regulador net, seriós, rigorós i independent que asseguri el compliment de la llei, un repartiment equitatiu de la riquesa i uns serveis públics de qualitat. En canvi, si acceptéssim la lògica remunicipalizadora, al final els ajuntaments acabarien fabricant els seus propis fanals i els camions de les escombraries per tal d'evitar al sector privat. I això és impossible perquè, sent realistes i independenment de l'ideologia de cadascun, el sector públic no pot ignorar al conjunt de la societat!

L'enganyifa de Ballart

L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha fet de la remunicipalització de l'aigua el tema estrella de la legislatura. Ni la brutícia als carrers, inseguretat, educació o atur... la gestió de l'aigua. Ok. Sense entrar en la idoneïtat que aquest sigui el problema més urgent per als egarencs o no, volem denunciar que Ballart ha construït un discurs a favor de la remunicipalització basat en petites enganyifas:

  
1) "Estem a l'espera que abans de l'estiu acabem aprovant tots els informes al ple de juliol i veurem el posicionament. Si els informes són favorables no crec que tinguin inconvenient a votar-ho". Ballart parla d'un informe que va prometre per a principis de 2017 i que encara no ha arribat. Aquest informe, suposadament neutral, hauria d'indicar quin és el millor model de gestió de l'aigua per a Terrassa: privat, mixt o directe.

2) "Els informes han de ser, a priori, favorables. Els previs ho són. No hi ha res que ens faci pensar que el procés no es podrà fer". A veure, que nosaltres sapiguem Ballart és polític i no futuròleg i "en principi" els informes diran el que hagin de dir. No?

 3) El regidor de l'aigua de Terrassa, Alfredo Vega, va ser entrevistat ahir a TV3. "En què millorarà la prestació del servei si es fa des de l'administració local?" La seva resposta: "El primer criteri important és que tots els beneficis que tindrà aquesta empresa pública de l'aigua aniran a millores i revertiran en el propi servei. Guanyarem també en transparència". Vega no aporta ni una sola dada que demostri una major eficiència si la gestió la realitza l'Ajuntament. Ni una. No diem que conceptes com la transparència no siguin importants, però no tenen res a veure amb l'eficiència. I a més a més... el seu posicionament és clar tot i no tenir a les mans els citats "informes" que harien de definir quin és el millor model per Terrassa.



4) "No están satisfets amb el treball que ha fet Mina?", i Vega respon: "No, no, no es tracta d'aixó. La veritat es que hi ha una majoria al ple que aposta per la gestió directa". Es destapa l'"engany". Com hem denunciat en moltes ocasions, Ballart està utilitzant la remunicipalització de l'aigua per promocionar la seva carrera política i convertir-se en un dels referents de la "nova esquerra" a Catalunya.


5) "Sortirá molt car per als ciutadans de Terrassa?", la resposta de Vega no te preu: "No, jo espero que no".

En fi, veiem com ni tan sols els responsables de l'Ajuntament coneixen el cost real del procés de remunicipalització. Un procés que, com han reconegut els mateixos responsables polítics, no té res a veure amb la qualitat del servei... si no amb motivacions ideològiques.

Les prioritats de Ballart

Arranquem l'article d'avui amb una cita d'Aristòtil: "On sigui que hi hagi un millor i un pitjor, la prioritat està de part del millor". Demanem als nostres lectors que, si poden, disculpin la pedanteria i retinguin aquesta idea per al final. Seguim?

L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart.

L'associació de mares i pares (AMPA) de l'Institut Can Roca de Terrassa ha mostrat la seva preocupació pel possible increment de la massificació d'estudiants al centre a partir del pròxim curs. Tot i que el Can Roca pateix "des de fa anys una manca d'espais d'estudi, espais d'esbarjo i recursos materials en general", ni el Departament d'Educació ni l'Ajuntament de Jordi Ballart han negat els temors de l'AMPA.

Conseqüentment i davant el risc de col.lapse del centre, han convocat una manifestació pel proper dijous 1 de juny a les 19.30 hores davant de l'escola, situada provisionalment a l'avinguda Béjar (Pla del Bonaire). El lema de la marxa serà "Educació pública de qualitat". Des Defensem Terrassa! cridem a la mobilització de tots els actors socials de la ciutat, tinguin o no fills al centre, ja que la qualitat del nostre futur depèn de la qualitat dels nostres centres educatius.

Reunió de l'AMPA al Can Roca.

En aquest sentit, lamentem profundament que Ballart no hagi fet bandera d'aquesta problemàtica des del primer dia del seu mandat. Si l'alcalde hagués dedicat el mateix temps a millorar el sistema educatiu a Terrassa que a fer-se fotos per a la premsa, avui el Can Roca seria una centre de referència mundial. Però, no ho oblidem, Ballart està obsessionat amb la seva carrera política. Per aquest motiu el tema estrella de la legislatura és l'aigua, que encara que funcioni perfectament dóna molts titulars, i no el servei d'autobusos de TMESA, que encara que funcioni malament no genera soroll mediàtic. Tornant a la cita d'Aristòtil, el nostre alcalde demostra que entre "un millor i un pitjor", Ballart sempre tria Ballart.

Ballart dimissió!

El president de l'Associació de Veïns de Sant Pere, Pere Martínez, ha publicat una carta al diari Malarrassa demanant la dimissió de l'alcalde de la nostra ciutat, Jordi Ballart. Martínez retreu a l'alcalde que estigui queixant-se constantment i que, al mateix cop, denunciï a periodistes menyspreant la llibertat d'expressió.

La carta continua recordant a l'alcalde les faltes de respecte que, segons la seva opinió, ha tingut cap als ciutadans de Terrassa:

-Per què Ballart no va visitar a les 70 persones ferides durant les ventades de 2014?

-L'alcalde va prometre aturar els desnonaments... i des de llavors 13 famílies han estat desonades

-Els treballadors del Casal del Barri porten 5 mesos sense cobrar

-L'Ajuntament no contesta a les instàncies registrades per entitats i ciutadans

L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart.

No cal dir que donem suport punt per punt la carta del Sr. Martínez. I afegim una pregunta: per què costa tant que algú digui a l'alcalde de Terrassa les coses que fa malament? En democràcia és bo, i fins i tot necessari, que la ciutadania fiscalitzi als seus dirigents. En aquest sentit, estem avançant en la bona direcció.

Per últim, voldríem afegir una darrera reflexió sobre la "no remunicipalització" del servei d'autobusos que actualment presta l'empresa privada TMESA, amb capital mexicà. Per què l'Ajuntament renuncia a millorar un servei que rep moltes crítiques dels ciutadans com és el transport públic, i s'entesta a remunicipalitzar un servei que, segons totes les enquestes, és ben rebut per la població com és la gestió de l'aigua?

PD: Nosaltres també hem patit en primera persona les faltes de respecte de l'alcalde, com vam denunciar en aquest article.

Orgull egarenc

Aquells que hem tingut la sort de viure des de petits en una ciutat tan fantàstica com la nostra, no ens sentirem sorpresos per l'enquesta publicada avui mateix: el 83% dels egarencs estan satisfets de viure a Terrassa. La nostra no és una ciutat qualsevol... mai ho ha estat i mai ho serà. Aquests són només alguns arguments (hi han molts d'altres!): la nostra història es remunta fins al 5.000 aC, hem estat i som un dels pulmons econòmics de Catalunya i el nostre paper cultural sempre ha estat notori.

Partit d'hoquei patins a Terrassa (1953 - 1955).

Així doncs, no és gens estrany que els 1.200 enquestats atorguin un notable (7,4) a Terrassa i expressin orgull per ser egarencs (8 sobre 10). Tampoc sorprèn que el millor migcampista de tots els temps, Xavi Hernàndez, sigui assenyalat com la personalitat més destacada. I, com no, l'hoquei herba és l'esport estrella de la ciutat. També han rebut mencions especials els Minyons, Club Natació Terrassa, el parc de Vallparadís i la Masia Freixa.

Festa Major, 1912.

 I els aspectes negatius? Els hem assenyalat en aquest bloc moltíssimes vegades: seguretat, medi ambient, urbanització i brutícia. Pel que fa a la qualitat dels serveis públics, l'aparcament municipal (4,3) i el servei de neteja (5,6) s'emporten la pitjor part. De l'altre costat, sorprèn que la gestió de l'aigua obtingui la millor nota (7,1) mentre l'Ajuntament de Jordi Ballart vol remunicipalitzar el servei després de funcionar amb èxit durant 175 anys.

Ballart ja té la seva foto

En aquest bloc hem comentat alguna vegada l'afició de l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, per "sortir a la foto". És una característica comuna a tots els polítics professionals. Segons la seva visió del món, per triomfar en política val més caure simpàtic als mitjans de comunicació... que gestionar el bé comú de forma eficient. Ballart ho ha entès i sempre acaba trobant la fórmula per aparèixer. Aparèixer. Aparèixer. Aparèixer.

Ballart, liderant als responsables de Saragossa, Barcelona, Madrid, A Coruña i València.

Ballart ha de sentir-se especialment feliç amb la foto que poden veure al damunt d'aquestes línies. El nostre dirigent va viatjar ahir a Madrid juntament amb els alcaldes de Madrid, Barcelona, Saragossa, la Corunya i València. Per fi té una foto amb els alcaldes de la "primera divisió" espanyola. I tot gràcies al procés de remunicipalització de Mina!



Ballart porta temps treballant la seva sortida de l'Ajuntament de Terrassa per fer "el gran salt", després de dedicar mitja vida a la política municipal. El veurem com a diputat del Parlament de Catalunya en els propers anys? Potser com a conseller d'un hipotètic Govern progressista a Catalunya? Amb escó propi al Congrés dels Diputats? El temps ho dirà. De moment, l'estratègia d'utilitzar l'alcaldia de Terrassa com a trampolí l'hi està funcionant a la perfecció.

Ballart està disposat a infringir la Llei?

Els processos de remunicipalització de serveis públics estan ferits de mort pels pressupostos generals de l'estat espanyol. Concretament, les disposicions addicionals 27 i 23 "limiten la incorporació de personal laboral en les administracions públiques en els supòsits en què un Ajuntament o una comunitat autònoma acordi apostar per la gestió directa dels serveis públics revertint la gestió privada realitzada a través d'empreses concessionàries ".

Dit d'una altra manera: de concretar-se la remunicipalització, els treballadors de Mina Aigües de Terrassa no podran ser contractats per l'Ajuntament. Ha comunicat ja l'Ajuntament de Jordi Ballart aquesta realitat als treballadors de l'empresa?

No ho sabem, el que sí sabem és que Ballart encara no ha presentat el suposat informe sobre quin és el millor model de gestió de l'aigua per Terrassa ... que va prometre fa molts mesos. I és que Ballart i els defensors de la remunicipalització volen donar la impressió que la gestió pública és millor que la privada.

Els fets ho desmenteixen. Recordem els deliris que s'han donat en moltes empreses públiques, l'útim cas el del Canal de Isabel II. És solament un exemple d'una llista interminable. Més a prop de casa nostra, la presidenta de PUMSA (empresa pública de promocions urbanístiques de Mataró) ha reconegut "mala gestió". "S'han fet les coses malament, amb manca de rigor jurídic" ha reconegut la dirigent.

Amb tots aquests antecedents, i amb la notícia que els pressupostos impedeixen la subrogació de treballadors: està disposat Ballart a saltar-se la llei? O deixarà caure als treballadors de Mina?

Les despeses de l'Ajuntament

Avui hem sapigut que l'artista convidat a la Festa Major de 2017 any és el cantant David Bustamante. Ja hem explicat que l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, és un gran expert en generar notícies i sortir al mitjans de comunicació... però potser aquest cop ha anat massa lluny. Contracten a Bustamante per la seva qualitat artística? El contractarien igualment si el cantant no fos un dels protagonistes de l'any a la premsa rosa?

Paula Echevarría i David Bustamante.

Com tot és opinable, segurament des de l'Ajuntament defensaran que el càntabre té una gran carrera artística i que donarà un espectacle fantàstic. Esperem que així sigui. Però mentrestant queda una pregunta en l'aire: amb quin criteri gasta l'Ajuntament els diners de tots els terrassencs? 

Crida molt l'atenció que Ballart gasti els diners que paguem entre tots a contractar grans artistes quan, per exemple, l'estat dels autobusos de la nostra ciutat és molt milorable. Serà que la qualitat del transport públic no genera tants titulars? Moltes vies de la ciutat també es troben en un estat lamentable... fins i tot encara tenim carreteres sense asfaltar. Són uns exemples, pero hi han molts més.

És urgent asfaltar diverses vies de Terrassa.

Amb tot, esperem que la festa de Ballart costi menys que els 411.500,97 € de l'any passat. També demanem que els diners dels terrassencs s'inverteixin en el que realment interessa i afecta a la ciutadania: transport de qualitat, serveis públics eficients, mobiliari urbà, atur, activació econòmica... Com pot ser que mentre es redueix la partida per la Policia Municipal i es pugen els impostos... Ballart es dediqui a contractar a "grans artistes"? De moment l'únic que tenim clar és que, properament, veurem una foto de Ballart amb Bustamante. Segur.

La relació de Ballart amb la premsa

L'afició de l'alcalde de Terrassa Jordi Ballart per sortir a la premsa és ben coneguda. El dirigent de la nostra ciutat no rebutja mai una foto i l'hem vist en situacions molt diverses: lliurant una truita de patates a la cantant Alaska, inaugurant estàtues, supermercats, etc. No és el primer polític, ni l'últim, que ha entès el poder dels mitjans de comunicació com a eina per aconseguir els seus objectius.

El problema és que Ballart, també com molts altres polítics, deixa de ser amic de la premsa, dels periodistes i en definitiva de la llibertat d'expressió quan rep crítiques. I nosaltres ho hem viscut en primera persona. Fa uns mesos, el compte de Twitter de @DefensaTerrassa va rebre de forma coordinada tot un seguit d'atacs de persones molt properes a l'alcalde.

Els atacs van venir per part de Lluïsa Melgares (Regidora del PSC), Gràcia García (advocada i vinculada al PSC), Alfredo Vega (primer tinent d'alcalde) i Amadeu Aguado (tinent d'alcalde). De forma intimidatòria, tots quatre insistien en que els hi donessim el nostre número de telèfon. I com els nostres lectors entendran, no ho vam fer.


En fi. Ara Ballart torna a la càrrega contra els qui, de forma més o menys encertada, el critiquen. L'alcalde ha denunciat a Catalunya Press per "difamació". Segurament estarem d'acord amb Ballart en un punt: l'article té comentaris de mal gust. Però en qualsevol cas no és gaire democràtic que un càrrec electe denunciï a un mitjà de comunicació: la llibertat d'expressió passa per davant d'altres consideracions i són els lectors els que han de tenir l'última paraula.

Ballart experimenta amb Terrassa?

La batalla que l'alcalde de la nostra ciutat, Jordi Ballart, està lliurant contra l'empresa Mina Aigües de Terrassa està sent analitzada per una llista interminable d'articulistes i líders d'opinió. Uns a favor i altres en contra, el procés de remunicipalització de l'aigua a Terrassa està fent córrer rius... de tinta. A dia d'avui, l'únic que tenim clar és que la remunicipalització no deixa indiferent a ningú i que el 60% dels terrassencs prefereixen no cambiar el servei.

Diumenge passat El País va publicar un article que mereix una atenció especial. A diferència de molts textos que trobem a la majoria de mitjans de comunicació, en aquesta peça trobem reflexions lliures tant a favor com en contra. L'autora, Patricia Gabancho, té un llarg historial lliutant a l'esquerra del nostre país per la democràcia i la igualtat i és, entre d'altres coses, una experta en urbanisme.

Intentarem extreure les idees més importants:

• Història: empreses com Mina Terrassa neixen a mitjans segle XIX per proveir a la indústria dels voltants

• Inversions: aquestes empreses han fet "inversions ingents" que en alguns casos es tradueixen en patrimoni i en altres, en "peces de museu"

• Beneficis: les empreses privades cerquen el benefici. Les públiques no, però no hem d'oblidar l'exemple del Canal d'Isabel II

• Concursos fallits: les concessions s'han fet malament a Catalunya. Millor tornar a començar des de zero

• Treballadors: problema difícil, car i segons la llei... impossible de resoldre

• Terrassa: amb totes aquestes incerteses... la nostra ciutat està servint com a experiment. Sortirà bé? Malament? No ho sabem

• Conclusió: la remunicipalització no sempre és la solució més eficient o la més oportuna

Jordi Ballart, Josep Rull y Marià Galí.

Esperem que aquestes reflexions ajudin als nostres dirigents a portar aquest procés amb la màxima responsabilitat. Recordem que l'Ajuntament encara no ha presentat un estudi que aporti llum sobre quin és el millor sistema de gestió per a Terrassa. Serà que ja han pres la decisió... i efectivament estan experimentant amb la nostra ciutat?

Remunicipalització, perill per als treballadors?

Durant les últimes setmanes hem vist unes quantes notícies que qüestionen la viabilitat dels processos de remunicipalització. Destacats membres de sindicats o exministres socialistes han parlat dels perills per als treballadors com la pèrdua de drets laborals o l'acomiadament. En canvi, partits d'esquerra (i també alguns amb plantejaments populistes) defensen la remunicipalització com una reivindicació ideològica.

Aquesta notícia del Diari de Terrassa planteja molts dobtes  sobre el procés que estem patint a la nostra ciutat. No desviem més l'atenció, la pregunta important és: perdran els treballadores de Mina els seus llocs de treball?

A Cartagena l'alcalde de la ciutat no se li ha acudit altra cosa que reduir l'import del rebut de l'aigua a costa dels treballadors. La nova política NO hauria de passar per abaixar el sou dels treballadors per poder abaratir la factura d'un servei.