Les prioritats de Ballart

Arranquem l'article d'avui amb una cita d'Aristòtil: "On sigui que hi hagi un millor i un pitjor, la prioritat està de part del millor". Demanem als nostres lectors que, si poden, disculpin la pedanteria i retinguin aquesta idea per al final. Seguim?

L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart.

L'associació de mares i pares (AMPA) de l'Institut Can Roca de Terrassa ha mostrat la seva preocupació pel possible increment de la massificació d'estudiants al centre a partir del pròxim curs. Tot i que el Can Roca pateix "des de fa anys una manca d'espais d'estudi, espais d'esbarjo i recursos materials en general", ni el Departament d'Educació ni l'Ajuntament de Jordi Ballart han negat els temors de l'AMPA.

Conseqüentment i davant el risc de col.lapse del centre, han convocat una manifestació pel proper dijous 1 de juny a les 19.30 hores davant de l'escola, situada provisionalment a l'avinguda Béjar (Pla del Bonaire). El lema de la marxa serà "Educació pública de qualitat". Des Defensem Terrassa! cridem a la mobilització de tots els actors socials de la ciutat, tinguin o no fills al centre, ja que la qualitat del nostre futur depèn de la qualitat dels nostres centres educatius.

Reunió de l'AMPA al Can Roca.

En aquest sentit, lamentem profundament que Ballart no hagi fet bandera d'aquesta problemàtica des del primer dia del seu mandat. Si l'alcalde hagués dedicat el mateix temps a millorar el sistema educatiu a Terrassa que a fer-se fotos per a la premsa, avui el Can Roca seria una centre de referència mundial. Però, no ho oblidem, Ballart està obsessionat amb la seva carrera política. Per aquest motiu el tema estrella de la legislatura és l'aigua, que encara que funcioni perfectament dóna molts titulars, i no el servei d'autobusos de TMESA, que encara que funcioni malament no genera soroll mediàtic. Tornant a la cita d'Aristòtil, el nostre alcalde demostra que entre "un millor i un pitjor", Ballart sempre tria Ballart.

Ballart dimissió!

El president de l'Associació de Veïns de Sant Pere, Pere Martínez, ha publicat una carta al diari Malarrassa demanant la dimissió de l'alcalde de la nostra ciutat, Jordi Ballart. Martínez retreu a l'alcalde que estigui queixant-se constantment i que, al mateix cop, denunciï a periodistes menyspreant la llibertat d'expressió.

La carta continua recordant a l'alcalde les faltes de respecte que, segons la seva opinió, ha tingut cap als ciutadans de Terrassa:

-Per què Ballart no va visitar a les 70 persones ferides durant les ventades de 2014?

-L'alcalde va prometre aturar els desnonaments... i des de llavors 13 famílies han estat desonades

-Els treballadors del Casal del Barri porten 5 mesos sense cobrar

-L'Ajuntament no contesta a les instàncies registrades per entitats i ciutadans

L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart.

No cal dir que donem suport punt per punt la carta del Sr. Martínez. I afegim una pregunta: per què costa tant que algú digui a l'alcalde de Terrassa les coses que fa malament? En democràcia és bo, i fins i tot necessari, que la ciutadania fiscalitzi als seus dirigents. En aquest sentit, estem avançant en la bona direcció.

Per últim, voldríem afegir una darrera reflexió sobre la "no remunicipalització" del servei d'autobusos que actualment presta l'empresa privada TMESA, amb capital mexicà. Per què l'Ajuntament renuncia a millorar un servei que rep moltes crítiques dels ciutadans com és el transport públic, i s'entesta a remunicipalitzar un servei que, segons totes les enquestes, és ben rebut per la població com és la gestió de l'aigua?

PD: Nosaltres també hem patit en primera persona les faltes de respecte de l'alcalde, com vam denunciar en aquest article.

Orgull egarenc

Aquells que hem tingut la sort de viure des de petits en una ciutat tan fantàstica com la nostra, no ens sentirem sorpresos per l'enquesta publicada avui mateix: el 83% dels egarencs estan satisfets de viure a Terrassa. La nostra no és una ciutat qualsevol... mai ho ha estat i mai ho serà. Aquests són només alguns arguments (hi han molts d'altres!): la nostra història es remunta fins al 5.000 aC, hem estat i som un dels pulmons econòmics de Catalunya i el nostre paper cultural sempre ha estat notori.

Partit d'hoquei patins a Terrassa (1953 - 1955).

Així doncs, no és gens estrany que els 1.200 enquestats atorguin un notable (7,4) a Terrassa i expressin orgull per ser egarencs (8 sobre 10). Tampoc sorprèn que el millor migcampista de tots els temps, Xavi Hernàndez, sigui assenyalat com la personalitat més destacada. I, com no, l'hoquei herba és l'esport estrella de la ciutat. També han rebut mencions especials els Minyons, Club Natació Terrassa, el parc de Vallparadís i la Masia Freixa.

Festa Major, 1912.

 I els aspectes negatius? Els hem assenyalat en aquest bloc moltíssimes vegades: seguretat, medi ambient, urbanització i brutícia. Pel que fa a la qualitat dels serveis públics, l'aparcament municipal (4,3) i el servei de neteja (5,6) s'emporten la pitjor part. De l'altre costat, sorprèn que la gestió de l'aigua obtingui la millor nota (7,1) mentre l'Ajuntament de Jordi Ballart vol remunicipalitzar el servei després de funcionar amb èxit durant 175 anys.

Ballart ja té la seva foto

En aquest bloc hem comentat alguna vegada l'afició de l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, per "sortir a la foto". És una característica comuna a tots els polítics professionals. Segons la seva visió del món, per triomfar en política val més caure simpàtic als mitjans de comunicació... que gestionar el bé comú de forma eficient. Ballart ho ha entès i sempre acaba trobant la fórmula per aparèixer. Aparèixer. Aparèixer. Aparèixer.

Ballart, liderant als responsables de Saragossa, Barcelona, Madrid, A Coruña i València.

Ballart ha de sentir-se especialment feliç amb la foto que poden veure al damunt d'aquestes línies. El nostre dirigent va viatjar ahir a Madrid juntament amb els alcaldes de Madrid, Barcelona, Saragossa, la Corunya i València. Per fi té una foto amb els alcaldes de la "primera divisió" espanyola. I tot gràcies al procés de remunicipalització de Mina!



Ballart porta temps treballant la seva sortida de l'Ajuntament de Terrassa per fer "el gran salt", després de dedicar mitja vida a la política municipal. El veurem com a diputat del Parlament de Catalunya en els propers anys? Potser com a conseller d'un hipotètic Govern progressista a Catalunya? Amb escó propi al Congrés dels Diputats? El temps ho dirà. De moment, l'estratègia d'utilitzar l'alcaldia de Terrassa com a trampolí l'hi està funcionant a la perfecció.

Ballart està disposat a infringir la Llei?

Els processos de remunicipalització de serveis públics estan ferits de mort pels pressupostos generals de l'estat espanyol. Concretament, les disposicions addicionals 27 i 23 "limiten la incorporació de personal laboral en les administracions públiques en els supòsits en què un Ajuntament o una comunitat autònoma acordi apostar per la gestió directa dels serveis públics revertint la gestió privada realitzada a través d'empreses concessionàries ".

Dit d'una altra manera: de concretar-se la remunicipalització, els treballadors de Mina Aigües de Terrassa no podran ser contractats per l'Ajuntament. Ha comunicat ja l'Ajuntament de Jordi Ballart aquesta realitat als treballadors de l'empresa?

No ho sabem, el que sí sabem és que Ballart encara no ha presentat el suposat informe sobre quin és el millor model de gestió de l'aigua per Terrassa ... que va prometre fa molts mesos. I és que Ballart i els defensors de la remunicipalització volen donar la impressió que la gestió pública és millor que la privada.

Els fets ho desmenteixen. Recordem els deliris que s'han donat en moltes empreses públiques, l'útim cas el del Canal de Isabel II. És solament un exemple d'una llista interminable. Més a prop de casa nostra, la presidenta de PUMSA (empresa pública de promocions urbanístiques de Mataró) ha reconegut "mala gestió". "S'han fet les coses malament, amb manca de rigor jurídic" ha reconegut la dirigent.

Amb tots aquests antecedents, i amb la notícia que els pressupostos impedeixen la subrogació de treballadors: està disposat Ballart a saltar-se la llei? O deixarà caure als treballadors de Mina?

Les despeses de l'Ajuntament

Avui hem sapigut que l'artista convidat a la Festa Major de 2017 any és el cantant David Bustamante. Ja hem explicat que l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, és un gran expert en generar notícies i sortir al mitjans de comunicació... però potser aquest cop ha anat massa lluny. Contracten a Bustamante per la seva qualitat artística? El contractarien igualment si el cantant no fos un dels protagonistes de l'any a la premsa rosa?

Paula Echevarría i David Bustamante.

Com tot és opinable, segurament des de l'Ajuntament defensaran que el càntabre té una gran carrera artística i que donarà un espectacle fantàstic. Esperem que així sigui. Però mentrestant queda una pregunta en l'aire: amb quin criteri gasta l'Ajuntament els diners de tots els terrassencs? 

Crida molt l'atenció que Ballart gasti els diners que paguem entre tots a contractar grans artistes quan, per exemple, l'estat dels autobusos de la nostra ciutat és molt milorable. Serà que la qualitat del transport públic no genera tants titulars? Moltes vies de la ciutat també es troben en un estat lamentable... fins i tot encara tenim carreteres sense asfaltar. Són uns exemples, pero hi han molts més.

És urgent asfaltar diverses vies de Terrassa.

Amb tot, esperem que la festa de Ballart costi menys que els 411.500,97 € de l'any passat. També demanem que els diners dels terrassencs s'inverteixin en el que realment interessa i afecta a la ciutadania: transport de qualitat, serveis públics eficients, mobiliari urbà, atur, activació econòmica... Com pot ser que mentre es redueix la partida per la Policia Municipal i es pugen els impostos... Ballart es dediqui a contractar a "grans artistes"? De moment l'únic que tenim clar és que, properament, veurem una foto de Ballart amb Bustamante. Segur.

La relació de Ballart amb la premsa

L'afició de l'alcalde de Terrassa Jordi Ballart per sortir a la premsa és ben coneguda. El dirigent de la nostra ciutat no rebutja mai una foto i l'hem vist en situacions molt diverses: lliurant una truita de patates a la cantant Alaska, inaugurant estàtues, supermercats, etc. No és el primer polític, ni l'últim, que ha entès el poder dels mitjans de comunicació com a eina per aconseguir els seus objectius.

El problema és que Ballart, també com molts altres polítics, deixa de ser amic de la premsa, dels periodistes i en definitiva de la llibertat d'expressió quan rep crítiques. I nosaltres ho hem viscut en primera persona. Fa uns mesos, el compte de Twitter de @DefensaTerrassa va rebre de forma coordinada tot un seguit d'atacs de persones molt properes a l'alcalde.

Els atacs van venir per part de Lluïsa Melgares (Regidora del PSC), Gràcia García (advocada i vinculada al PSC), Alfredo Vega (primer tinent d'alcalde) i Amadeu Aguado (tinent d'alcalde). De forma intimidatòria, tots quatre insistien en que els hi donessim el nostre número de telèfon. I com els nostres lectors entendran, no ho vam fer.


En fi. Ara Ballart torna a la càrrega contra els qui, de forma més o menys encertada, el critiquen. L'alcalde ha denunciat a Catalunya Press per "difamació". Segurament estarem d'acord amb Ballart en un punt: l'article té comentaris de mal gust. Però en qualsevol cas no és gaire democràtic que un càrrec electe denunciï a un mitjà de comunicació: la llibertat d'expressió passa per davant d'altres consideracions i són els lectors els que han de tenir l'última paraula.

Ballart experimenta amb Terrassa?

La batalla que l'alcalde de la nostra ciutat, Jordi Ballart, està lliurant contra l'empresa Mina Aigües de Terrassa està sent analitzada per una llista interminable d'articulistes i líders d'opinió. Uns a favor i altres en contra, el procés de remunicipalització de l'aigua a Terrassa està fent córrer rius... de tinta. A dia d'avui, l'únic que tenim clar és que la remunicipalització no deixa indiferent a ningú i que el 60% dels terrassencs prefereixen no cambiar el servei.

Diumenge passat El País va publicar un article que mereix una atenció especial. A diferència de molts textos que trobem a la majoria de mitjans de comunicació, en aquesta peça trobem reflexions lliures tant a favor com en contra. L'autora, Patricia Gabancho, té un llarg historial lliutant a l'esquerra del nostre país per la democràcia i la igualtat i és, entre d'altres coses, una experta en urbanisme.

Intentarem extreure les idees més importants:

• Història: empreses com Mina Terrassa neixen a mitjans segle XIX per proveir a la indústria dels voltants

• Inversions: aquestes empreses han fet "inversions ingents" que en alguns casos es tradueixen en patrimoni i en altres, en "peces de museu"

• Beneficis: les empreses privades cerquen el benefici. Les públiques no, però no hem d'oblidar l'exemple del Canal d'Isabel II

• Concursos fallits: les concessions s'han fet malament a Catalunya. Millor tornar a començar des de zero

• Treballadors: problema difícil, car i segons la llei... impossible de resoldre

• Terrassa: amb totes aquestes incerteses... la nostra ciutat està servint com a experiment. Sortirà bé? Malament? No ho sabem

• Conclusió: la remunicipalització no sempre és la solució més eficient o la més oportuna

Jordi Ballart, Josep Rull y Marià Galí.

Esperem que aquestes reflexions ajudin als nostres dirigents a portar aquest procés amb la màxima responsabilitat. Recordem que l'Ajuntament encara no ha presentat un estudi que aporti llum sobre quin és el millor sistema de gestió per a Terrassa. Serà que ja han pres la decisió... i efectivament estan experimentant amb la nostra ciutat?