Un any ple de mentides

Segur que molts de vosaltres esteu desitjant que acabi l'any. Nosaltres també. 2017 quedarà gravat a la memòria de molts terrassencs, que hem viscut amb una barreja d'angoixa, esperança i indignació tots i cadascun dels mesos de l'any. Efectivament, ha estat un any intens i també un any ple de mentides que han circulat per les xarxes a la velocitat de la llum i  que molts cops no hem tingut temps d'adonar-nos. Aquí teniu unes quantes, totes elles relacionades amb la nostra ciutat:

La dimissió de Ballart. Tots coneixem al excaldalde de Terrassa. És un home que, per dir-ho d'alguna manera, no es talla a l'hora de fer-se la víctima. Ho va fer en múltiples ocasions quan era alcalde. Com no podia ser d'una altra manera, en el seu comiat va executar l'¿última? operació de maquillatge mediàtic de la seva carrera política. I és que Ballart va assegurar que si el PSOE donava suport a la aplicació de l'article 155 de la Constitució, dimitiria. Quan finalment va donar suport, Ballart va intentar dissimular durant setmanes... fins que la pressió el va obligar a dimitir. Ara Ballart no té cap inconvenient en presentar-se com un rebel descontent amb el PSC ... quan ell mateix va impedir que l'Ajuntament celebrés l'1-O.

L'informe de l'aigua. Entre els molts desastres que Ballart ha generat durant el seu pas per l'alcaldia (recollida d'escombraries, Síndic, inseguretat, servei d'autobusos ...), brilla la remunicipalització de l'aigua. El servei és el més ben valorat pels terrassencs i ningú reclamava un canvi de gestió (excepte la CUP i els seus amics) fins que va arribar Ballart. És el que hi ha. En qualsevol cas, seguim esperant el famós informe encarregat per l'Ajuntament sobre quin és el millor model de gestió per a la nostra ciutat. Algú l'ha vist?

Suport als treballadors del CST. Els treballadors del Consorci Sanitari de Terrassa també han patit "les mentides" o les "mitges veritats", com prefereixin vostès, que els polítics diuen en els mitjans de comunicació. I és que durant l'última campanya electoral de Ballart, el polític va prometre la defensa a ultrança dels treballadors del CST contra les retallades. Què ha fet Ballart davant les retallades anunciades a finals de 2016? Res.

PD: no hem inclòs el procés de selecció del nou Síndic perquè és un tema que ja ha solucionat el nou alcalde Alfredo Vega. No obstant això, no oblidem que Ballart va assegurar que trigarien unes setmanes en solucionar el desastre i al final han trigat gairebé 1 any...

Terrassa, 10 anys enrere

L'última dècada ha transformat moltes de les realitats que donàvem per assentades. En aquest temps hem travessat una de les pitjors crisis econòmiques que es recorden, han sorgit noves forces polítiques, Catalunya ha viscut i segueix immersa en un procés d'alta tensió, hem canviat de president tant a la Generalitat com al conjunt de l'Estat, hem tingut diversos alcaldes... Proposem mirar al passat per recordar què ens preocupava fa 10 anys, i potser d'aquesta manera entendrem millor el nostre present:

• Pere Navarro a l'alcaldia: Escollit el 2003 després d'aconseguir 13 regidors i els suports d'ICV i ERC, va repetir resultat en les següents eleccions de 2007. Resulta curiós veure com 10 anys després, els partits que donaven suport al PSC li han donat pràcticament l'esquena.

•  Economia i atur: Fa 10 anys, a Terrassa la taxa d'atur era inferior al 10% (9,85%). Abans de l'esclat de la crisi, teníem una de les ciutats més dinàmiques i amb major activitat empresarial de Catalunya. Tan sols un any després l'atur va pujar fins al 14,34% arribant a un màxim del 22,5% l'any 2012.

• El casament dels Thyssen: Encara que sembli una broma, no ho és. De fet, va ser una de les notícies més sonades i comentades del 2007. La cerimònia celebrada a l'església del Sant Esperit de Terrassa es va fer sense el coneixement de la baronessa i el mossen Fidel Català va acabar encenent la metxa a una història prou rocambolesca d'entrada: "Van venir ahir a la nit . No us vull mentir. Van estar aquí fent un tràmit ".

•   Xavi i la selecció: El jugador egarenc (un dels millors migcampistes de la història) va protagonitzar involuntàriament una polèmica que bé podria tractar-se d'una premonició del que vindria pocs anys després. Hernández va haver de defensar el seu compromís amb la selecció espanyola davant els múltiples atacs que estava rebent...

Han passat deu anys i tot sembla més feble i precari al nostre voltant: l'economia està molt lluny de recuperar el to de fa una dècada i l'atur ha arribat per quedar-se, la política local està destrossada i les nostres preocupacions s'han tornat molt més "greus"... que el casament d'uns famosos. Esperem que ara tots plegats estiguem obrint una nova etapa.