L’Ajuntament apujarà el preu de l’aigua

La municipalització de l’aigua a Terrassa va agafant cada vegada més embranzida… i comencem a veure les orelles al llop. En una entrevista publicada avui a La Vanguardia, el nostre benvolgut alcalde, Alfredo Vega,  confirma que apujaran el preu de l'aigua quan comenci la gestió municipal! Exemples d’altres ciutats (com el mitificat model de gestió públic de París o, més a prop de casa nostra, Arenys de Mar) ja ens feien sospitar que podria passar… però el més greu és que l’alcalde faci aquestes declaracions quan encara no han començat a treballar directament en aquest àmbit. Quines altres (males) notícies ens trobarem un cop es posi en marxa la ja constituïda EPEL?

Però analitzem els motius que comenta que provocaran aquest canvi: caldrà invertir per millorar el gust de l’aigua i eliminar-ne la calç. Molt bé. Anem a veure si és que no es feia res fins ara en aquest sentit.

No cal rebuscar gaire per trobar que l’any 2009 Mina Aigües de Terrassa –l’empresa que ha gestionat sempre l’aigua al nostre municipi, va posar en marxa un projecte pilot pel qual, mitjançant un sistema d’osmosi inversa, milloraria el gust de l'aigua. Després dels ajustaments necessaris, ja estava a punt per entrar en funcionament el projecte del sistema d’osmosi inversa per tota la ciutat, però, tal com informava La Vanguardia el passat 19 de maig, “el contenciós que la companyia manté amb l’Ajuntament de Terrassa per la rescissió del contracte (en el context de les polítiques de municipalització de serveis bàsics” ha impedit que aquesta innovació s’apliqui”. És a dir, no és que amb la gestió municipal del servei d’aigua es proposin coses noves (i, pel que avisa l’alcalde, més cares), sinó que haurà de fer de zero un projecte que ja estava a punt per ser aplicat per la concessionària i que, per motius purament ideològics, l’envien a la paperera. I qui ho pagarà, això? Els terrassencs?

Doncs sembla que sí, i així ho ha deixat clar l’alcalde a la seva entrevista. Contradient d’entrada un dels compromisos que  l’Ajuntament s’ha dedicat a proclamar per activa i per passiva: “Incrementar el control sobre els costos del servei de l’aigua i mantenir uns preus estables”. Atenció que aquests compromisos municipals són gairebé tan volàtils com les posicions del govern municipal: tan sols cal consultar la publicitat que feien el 2017 i la que fa el 2018 i trobar les diferències (no costa gaire veure-les).

No anem bé i això que ni ha començat. I seguim fent-nos una pregunta important: si la gestió de l’aigua està ben valorada pels veïns de la nostra ciutat –tal com ha confirmat el darrer baròmetre municipal-, per què cal canviar un servei que funciona? L’única conclusió és que tots haurem de pagar els capricis d’aquest Ajuntament.

Fallida d'una ciutat galega per remunicipalitzar l'aigua

Notícia sorprenent i preocupant que ens arriba des de Galícia. En un procés similar i fins i tot podríem arribar a dir que paral.lel al de Terrassa (la voluntat de l'Ajuntament és, en ambdós casos, remunicipalitzar el servei de l'aigua), la història ha acabat literalment amb les finances del Teo, municipi situat a la província de La Corunya. En resum: l'Ajuntament ha perdut davant el jutjat i haurà de pagar diversos milions per cobrir el desastre.

En una ciutat de menys de 20 mil habitants, haver de fer front a multes milionàries per culpa del capritx dels polítics de torn és del tot improcedent. En política local (i a tot arreu) cada cèntim compte i quan parlem de milions el problema és inquantificable. Què es podria haver fet amb tot aquests diners? És molt difícil d'explicar i com a poc haurien d'intentar-ho.

A Terrassa el caprici de Ballart ja ha costat centenars de milers d'euros a l'Ajuntament en advocats, estudis i altres parafernàlies. Ara, segons apareixen notícies de ciutats com Cadis o Jerez, i com sembla que pot passar aquí, la remunicipalització suposa l'acomiadament de treballadors. Estem disposats a tant per un servei ben valorat?

Segueixen sense parlar dels treballadors

La remunicipalització de Mina Aigües de Terrassa (empresa que porta gestionant l'aigua a la nostra ciutat des del segle XIX) sembla el conte de mai acabar. Però sobretot sembla un conte. Cal que no oblidem que la gestió de l'aigua està ben valorada pels veïns de la nostra ciutat, i la remunicipalització sembla un caprici (molt car per les nostres butxaques) de l'anterior alcalde Jordi Ballart. 

Un problema del qual encara cap polític ha parlat és el dels treballadors. En altres ciutats com Cadis o Jerez la remunicipalització ha suposat que diversos treballadors fossin acomiadats. Recordem que en tots els casos hi ha un mateix patró: el polític promet que tot anirà bé, i després ... Passa el que passa. A més en la majoria de ciutats on l'aigua s'ha remunicipalizado les tarifes han pujat substancialment.

Tornant amb els treballadors, la plantilla de Mina està preocupada pels esdeveniments. Per començar i segons els plans de l'Ajuntament, sembla que 20 persones perdrien el seu lloc de treball. Què passarà amb aquestes persones i els seus sous? ¿Se'ls ha comunicat ja la decisió? ¿Tindran un treball alternatiu proporcionat per l'Ajuntament? 

Aigua i titelles

Torna el tema de la remunicipalització. Després d'uns mesos molt intensos en l'esfera política i durant els quals, cal dir-ho, segons la nostra opinió la tasca municipal ha millorat notablement des de la sortida de l'anterior alcalde, torna a l'agenda municipal un assumpte que, admetem-ho, mai ha preocupat massa a la majoria dels veÏns i veïnes de Terrassa. Uns apunts:

-No hi ha consens polític, ni acord entre les parts. L'alcalde Vega s'esforça a defensar una mesura impulsada principalment des de la CUP, mentre altres partits veuen la qüestió amb ulls ben diferents. Repetim-ho: no hi ha consens.

-No sembla que tot s'estigui fent de forma ordenada. L'avís de l'Agència Catalana de l'Aigua crida molt l'atenció... però l'Ajuntament no fa cas.

-Quant costa tot això? Què passarà amb els treballadors de Mina? I amb els accionistes?

Són dubtes raonables, oi? Per últim i no menys important, aquest any el festival de Jazz ha tornat a deixar el nom de la nostra ciutat ben amunt. Hem d'estar orgullosos de l'activitat cultural terrassenca. Al mes d'abril podrem gaudir del teatre i d'un espectacle de música i titelles!

L'aigua i els treballadors

La sortida del excalcalde Jordi Ballart ha portat una mica de pau a la política terrassenca. Des de que va marxar hi ha hagut avenços importants en matèria de seguretat, s'ha resolt el problema de la Síndica, estan desapareixent els problemes de les escombraries... Efectivament, i encara que molesti a alguns dels fans que encara conserva, el problema era Ballart . En qualsevol cas, el seu tour pels mitjans de comunicació criticant sense pietat als seus excompanys de partit (en el què va militar tota la vida) li ha acabat de desacreditar del tot.

Un dels projectes "estrella" de Ballart, la remunicipalització de l'aigua, sembla haver quedat en terra de ningú. No és d'estranyar tenint en compte la debilitat del plantejament desde del principi. No només es parla de quantitats enormes de diners que d'entrada ja desacrediten el projecte. És que mai van explicar per què cal remunicipalitzar la gestió de l'aigua quan és el servei més ben valorat de la ciutat. I sobretot, planeja un tema que no s'ha tractat seriosament: què passaria amb els treballadors de Mina?

Per posar en context als nostres lectors, la remunicipalització implicaria que els treballadors passarien a dependre de l'Ajuntament, nòmines incloses. A causa de les lleis pressupostàries i al mal estat de les finances locals, l'assumpció de desenes de treballadors és impossible avui en dia per part dels ajuntaments.

Anem a un exemple concret. A Cadis, l'alcalde de Podem conegut com 'Kichi' va plantejar fa uns mesos la remunicipalització de la neteja de les platges de la ciutat. Va assegurar a les treballadores que no hi hauria cap problema i que passarien a treballar pel Ajuntament d'un dia per l'altre. ¿Quina és la realitat? Mesos després, les treballadores se senten enganyades i el seu futur laboral és, com a mínim, incert.

Els reptes de Terrassa per un any de canvis

2017 ha acabat de forma molt agitada en molts sentits. I des d'aquest bloc intentarem que el soroll mediàtic que ens arriba (i preocupa) des d'altres llocs com l'Orient Mitjà, Estats Units o fins i tot Barcelona no ens despisti. Fixem-nos exclusivamente en Terrassa, ciutat que també acumula els seus propis problemes (alguns dels quals esperen des de fa dècades) i que reclamen la nostra atenció i preocupació.

Jordi Ballart, quan era alcalde de Terrassa.

Inevitable recordar al dimitit Jordi Ballart. En primer lloc, dir que amb el temps les coses s'aniran aclarint al voltant de la figura de l'exalcalde del PSC. Molt hàbilment, ha aconseguit marxar fent creure a molta gent que ho va fer com a protesta pel suport del PSOE a l'aplicació de l'article 155. Però els fets són tossuts i, insistim, amb el temps es veurà clar que Ballart va fer tot el possible per no dimitir quan ja havien manifestacions pels carrers demanant la seva renúncia. En fi. Creiem que la seva marxa és bona per a Terrassa, però encara queden els desastres (i reptes) que ha deixat al seu pas i que algú haurà de solucionar.

En primer lloc, Ballart ha fet mal a la política local com cap altre alcalde. De fet, després de la seva marxa el resultat és que mai hem tingut un Ajuntament amb tan poc suport com ara. No és una crítica, és una constatació de com les posicions s'han atomitzat... també a Terrassa. Algú espera un govern municipal fort en els anys vinents? Serà molt difícil. I la traducció de tota aquesta situació serà una major dificultat per tirar endavant grans projectes en comú. En aquest sentit, necessitem un alcalde capaç de reconciliar les diferents posicions que amb Ballart es van fer irreconciliables.

Seguim parlant de la imatge de la nostra ciutat. Terrassa ha estat notícia només en les últimes setmanes per la marxa de Ballart, per les seves crítiques constants als seus excompanys de partit, pel nou (i esperem que definitiu) procés de selecció del Síndic... Per dir-ho d'alguna manera, Ballart no ha contribuït (ni ho segueix fent) a donar la millor imatge de la nostra ciutat. Molts trobem a faltar la promoció de Terrassa com un dels nuclis econòmics i industrials de Catalunya, amb empreses punteres presents a tot el món i també amb un alt nivell acadèmic.

En definitiva, seguim arrossegant els mateixos problemes dels últims anys, tot i que hem detectat una millora amb el nou alcalde Alfredo Vega: sembla que el tema de les escombraries abandonades pels carrers està millorant (problema ignorat sistemàticament per Ballart). Però seguim esperant millores substancials en el conjunt de la neteja als carrers, el servei d'autobusos i en la seguretat. I esperem que el tema de l'aigua quedi definitivament tancat després que Ballart fos incapaç d'explicar quin era el seu model de gestió, ni per què canviar l'actual seria positiu, ni quant costaria tot plegat als veïns de Terrassa, ni què passaria amb els treballadors de Mina... Esperem que aquest sigui un bon any per a tothom, un any de canvis i en alguns casos de rectificacions per mirar tots plegats cap al futur amb esperança.