El nyap de l'Ajuntament

Terrassa té molts motius per sentir-se orgullosa de si mateixa. I no només per superar Sabadell en pràcticament tots els aspectes de la vida. Som la quarta ciutat de Catalunya, els nostres indicadors econòmics estan per damunt de la mitjana catalana, som excel.lents en molts camps com l'esport o l'empresa...

També tenim institucions de les que podem sentir-nos orgullosos. És el cas de la Sindicatura de Greuges de Terrassa, que vetlla pels interessos de la ciutadania de la nostra ciutat des de l'any 2004. Moltes ciutats no tenen la sort de tenir una institució com aquesta.

Vista exterior de l'Ajuntament de Terrassa.

Finalitzat el mandat de la Síndica Isabel Marqués Amat al capdavant de la institució, a finals de 2016 es van celebrar eleccions per escollir al nou Síndic. El procés va ser un autèntic desastre: Joan Tamayo, un dels candidats, va denunciar un possible "frau" en el procés de votació i la virtual guanyadora, Isabel Cazorla, va quedar en entredit.

L'últim que sabem és que el Síndic de Greuges de Catalunya ha denunciat que el procés participatiu viscut a Terrassa no es va realitzar amb totes les garanties democràtiques, tal i com va denunciar Tamayo. Concretament, es parla de "manca de garanties" en la identificació de les persones que van emetre el seu vot així com la "confidencialitat" dels mateixos. Tot un nyap. És una llàstima que l'Ajuntament, que és l'encarregat de tot el procés, hagi minat el prestigi del Síndic de Terrassa.

Les mentides de Ballart

Diumenge passat les entitats a favor de remunicipalitzar el subministrament d'aigua a la nostra ciutat van celebrar una manifestació. Felicitem als organitzadors, que sense dubtes defensen el model que consideren millor, per una marxa pacífica i festiva. No obstant això, tenim seriosos dubtes de que la posició de Ballart en aquest assumpte sigui sincera i transparent.

En primer lloc, perquè Ballart va assegurar en una entrevista que per a principis d'aquest any l'Ajuntament rebria els resultats d'un estudi destinat a conèixer quin és el millor model de gestió. Seria millor que Mina continués amb el servei? Potser la millor solució seria la creació d'una empresa mixta? O la millor solució seria que l'Ajuntament gestionés el servei al 100%?


A dia d'avui no tenim una resposta fonamentada a aquestes preguntes, simplement perquè el suposat estudi no existeix. Per tant, podem afirmar que Ballart desconeix quin és el millor model de gestió de l'aigua per a Terrassa. No obstant, ja ha anunciat la remunicipalització. Quin sentit té prendre una decisió sobre quelcom que desconeixes?

 

Per si això no fos suficient, molt sovint l'alcalde també assegura que els ciutadans de Terrassa estan a favor de la remunicipalització. La realitat és que l'única enquesta que existeix fins al moment contradiu Ballart: el 60% dels terrassencs prefereix que el servei segueixi com fins ara. En fi, passi el que passi, esperem que la jugada de Ballart no afecti el subministrament d'aigua, que fins ara, tot sigui dit, no ha donat problemes.

Bullying a Terrassa

La setmana passada va apareixer una notícia als mitjans de Terrassa sobre un cas d'assetjament entre adolescents. Els fets es remunten al passat 21 de febrer a la Ronda de Ponent de Terrassa, on els Mossos es van trobar a un jove que acabava de ser apallissat.

Els motius? La víctima havia discutit amb una jove a través de les xarxes socials, i com a venjança el va enganyar organitzant una cita a cegues amb una amiga. En el seu lloc va aparèixer un grup de nois, que van començar a pegar-li sense pietat.

Bullying entre adolescents.

A la gravetat d'aquests fets, se suma la desídia amb la qual aquesta notícia ha estat rebuda. No hem vist reaccions enèrgiques de condemna des dels poders municipals ni una preocupació manifesta per part de les forces polítiques. Desitgem que el flamant nou govern de Terrassa es preocupi per aquest cas en el menor temps possible.

Recordar que el bullying és un problema generalitzat entre la joventut i cal que tots siguem conscients. De fet, l'assetjament escolar afecta al 9,3% dels nostres joves: a través d'insults, rumors, robatoris o danys a objectes personals, cops físics, exclusió, amenaces... Si volem que la societat del futur sigui exemplar, comencem des d'avui pels més joves.

Crema Can Guitard

Ahir a la tarda es va produir un incendi al polígon industrial Mas Guitard, justament al mateix lloc on des Defensem Terrassa vam denunciar, fa tan sols un parell de setmanes, una situació insostenible per als veïns i veïnes de la zona.

En l'article explicàvem com les persones oriündes de la zona han acudit diverses vegades a la Policia buscant que l'empresa deixi de treballar la fusta sense protegir els residus que genera. "No podem fer res més", era la resposta que rebien de forma sistemàtica. Amb aquest incendi, del qual esperem que no s'hagin produït danys importants, es demostra que l'Ajuntament hauria d'haver actuat molt abans per evitar aquesta situació.

Esperem que aquest incident serveixi com a toc d'atenció a les autoritats locals perquè posin fi al evident descontrol que regna en aquesta empresa situada al polígon industrial Mas Guitard. Ens escoltarà Ballart aquesta vegada?

On són les promeses de Ballart?

Jordi Ballart governa Terrassa des de desembre de 2012, quan tan sols tenia 32 anys. Va aconseguir accedir a l'alcaldia com a substitut de Pere Navarro, que en aquell moment va dimitir per centrar-se en la direcció del PSC. Així doncs, Ballart es va presentar per primera vegada a unes eleccions com a cap de llista al 2015, quan ja portava més de dos anys ocupant el càrrec. I Ballart va guanyar amb 23.450 vots, però perdent dos regidors en comparació als darrers comicis.

Què va prometre Ballart en la seva primera campanya electoral? Està complint les seves promeses? Què deia el programa electoral del PSC? Ho estaran complint? A través d'aquest article esperem donar algunes respostes a aquestes preguntes.

                           

 Ballart, que és un dirigent a qui li agrada sortir bé en premsa, es va oferir a defensar els treballadors del CST en plena campanya electoral. Un any després, el comitè d'empresa del centre hospitalari van titllar d '"engany" les actuacions de Ballart referent a aquest tema.

  

Al programa electoral del PSC s'anunciava la creació d'un comitè pressupostari per que els ciutadans puguin exercir un control de com s'executa el pressupost. Dos anys després, on és el comitè?

                                  

Tampoc tenim notícia de cap "Consell de Cent" format per centenars de persones. Tampoc hi ha constància d'un "Contracte amb els ciutadans i ciutadanes".

     

                      

I la figura d'ambaixador de Terrassa? Ho han endevinat bé, tampoc existeix. En fi, si voleu seguir trobant promeses incomplertes, al programa electoral del PSC de Ballart hi trobareu un bon grapat.

Com a anècdota us deixem amb una resposta que Ballart va donar durant una entrevista amb La Vanguardia al 2013, poc temps després d'accedir a l'alcaldia en substitució de Pere Navarro. El periodista va preguntar a Ballart sobre corrupció a la regidoria d'Urbanisme que el mateix Ballart havia ocupat:

  

En fi, promeses incomplertes i respostes prefabricades. Com tots els polítics.