dijous, 1 de febrer del 2018

L'aigua i els treballadors

La sortida del excalcalde Jordi Ballart ha portat una mica de pau a la política terrassenca. Des de que va marxar hi ha hagut avenços importants en matèria de seguretat, s'ha resolt el problema de la Síndica, estan desapareixent els problemes de les escombraries... Efectivament, i encara que molesti a alguns dels fans que encara conserva, el problema era Ballart . En qualsevol cas, el seu tour pels mitjans de comunicació criticant sense pietat als seus excompanys de partit (en el què va militar tota la vida) li ha acabat de desacreditar del tot.

Un dels projectes "estrella" de Ballart, la remunicipalització de l'aigua, sembla haver quedat en terra de ningú. No és d'estranyar tenint en compte la debilitat del plantejament desde del principi. No només es parla de quantitats enormes de diners que d'entrada ja desacrediten el projecte. És que mai van explicar per què cal remunicipalitzar la gestió de l'aigua quan és el servei més ben valorat de la ciutat. I sobretot, planeja un tema que no s'ha tractat seriosament: què passaria amb els treballadors de Mina?



Per posar en context als nostres lectors, la remunicipalització implicaria que els treballadors passarien a dependre de l'Ajuntament, nòmines incloses. A causa de les lleis pressupostàries i al mal estat de les finances locals, l'assumpció de desenes de treballadors és impossible avui en dia per part dels ajuntaments.

Anem a un exemple concret. A Cadis, l'alcalde de Podem conegut com 'Kichi' va plantejar fa uns mesos la remunicipalització de la neteja de les platges de la ciutat. Va assegurar a les treballadores que no hi hauria cap problema i que passarien a treballar pel Ajuntament d'un dia per l'altre. ¿Quina és la realitat? Mesos després, les treballadores se senten enganyades i el seu futur laboral és, com a mínim, incert.