Remunicipalització, perill per als treballadors?

Durant les últimes setmanes hem vist unes quantes notícies que qüestionen la viabilitat dels processos de remunicipalització. Destacats membres de sindicats o exministres socialistes han parlat dels perills per als treballadors com la pèrdua de drets laborals o l'acomiadament. En canvi, partits d'esquerra (i també alguns amb plantejaments populistes) defensen la remunicipalització com una reivindicació ideològica.

Aquesta notícia del Diari de Terrassa planteja molts dobtes  sobre el procés que estem patint a la nostra ciutat. No desviem més l'atenció, la pregunta important és: perdran els treballadores de Mina els seus llocs de treball?

A Cartagena l'alcalde de la ciutat no se li ha acudit altra cosa que reduir l'import del rebut de l'aigua a costa dels treballadors. La nova política NO hauria de passar per abaixar el sou dels treballadors per poder abaratir la factura d'un servei.

La veritat incòmoda que Ballart amaga

La voluntat de l'alcalde Jordi Ballart de remunicipalitzar la gestió de l'aigua a la nostra ciutat —servei que Mina Aigües de Terrassa ha prestat durant els últims 175 anys— provoca reacciones a favor i en contra. És una realitat inqüestionable. Els promotors "intel.lectuals" d'aquest procés, la CUP i Terrassa en Comú, defensen el que creuen millor per a la nostra ciutat segons la seva ideologia. I l'alcalde Ballart està d'acord amb ells.

No obstant això i com hem denunciat en aquest bloc, s'està ocultant informació sensible a la ciutadania de Terrassa. D'una banda, l'única enquesta que s'ha fet sobre aquest tema mostra que el 60% dels nostres veïns està contra la remunicipalització. A més, Ballart va prometre que a principis de 2017 tindríem un estudi sobre el millor model de gestió... que mai va aparèixer.

Per què mai hem vist els resultats de l'estudi? La resposta, molt probablement, està en aquest article:

A Berlín, el procés de remunicipalització va donar com a resultat menys inversió en la gestió de l'aigua i més deute per a la ciutat. A París, el preu de l'aigua pujará un 10% entre 2016 i 2021. Més a prop de casa nostra, a Arenys de Munt els costos del servei van augmentar un 30% i a Figaró-Montmany les tarifes van pujar entre el 53% i el 131%.

Només ens queda fer una pregunta: serà Ballart més llest que tothom i aconseguirà que la remunicipalització sigui un èxit?

Ballart està enfonsant al PSC

En menys de 10 anys hem estat testimonis d'una infinitat de canvis a tots els nivells de la política. Des de la fi del bipartidisme a l'abdicació del rei Joan Carles, passant pel procés d'independència de Catalunya... produeix un cert vertigen pensar on estàvem i on ens trobem avui. No tot és diferent, és clar. Seguim governats per un rei, el PP i Rajoy manant a la Moncloa i el PSC ocupa l'alcaldia de Terrassa.


El dubte, ara, és: fins quan seguirà exercint d'alcalde Sr. Jordi Ballart? Sembla que durant poc temps. Segons una enquesta publicada aquest cap de setmana, si ara tinguessim eleccions el PSC obtindria un total de 8 regidors. Al darrera anirien Terrassa a Comú (7), Esquerra Republicana de Catalunya (5), Ciutadans (3), PDeCAT (3) i Partit populat (1).

Gràfic realitzat per Nació Digital.

Amb aquestes dades a la mà, algú podria pensar: "Però si el PSC guanya, on és el problema?" Ho expliquem: a les eleccions de 2015, les primeres en que Ballart es va presentar a alcalde, el PSC va obtenir 9 regidors, un més del que indica la recent enquesta. El problema per Ballart és que al 2011 i amb Pere Navarro al capdavant, el PSC va obtenir 11 regidors. Resumint: Ballart ha fet perdre al PSC 4 dels 11 regidors que tenia amb Navarro, un 36%.

Però algú també podria pensar: "Ballart està pagant les conseqüències de la crisi, no és culpa seva". Tampoc és cert. Durant les esmentades eleccions de 2011 la crisi es trobava en el seu punt àlgid i Navarro només va perdre 2 regidors comparant amb els comicis de 2007, quan el PSC va obtenir 13 regidors. Conclusió: Ballart està fent més mal al PSC que la pròpia crisi.


Dubte final: Estarà Ballart preparant el seu aterratge al Parlament per quan la gent deixi de votar-lo a Terrassa? Ho veurem.

Els treballadors de Mina

L'Ajuntament de Terrassa, amb l'alcalde Jordi Ballart al capdavant i amb el suport d'ERC i la CUP, está lliurant una batalla contra l'empresa Mina Aigües de Terrassa que gestiona el subministrament d'aigua a la nostra ciutat des de fa més de 175 anys i a un preu per sota de la mitjana catalana. La mesura no compta amb el suport de la majoria dels terrassencs, segons una enquesta realitzada per Terrassa Notícies. A més, Ballart va prometre presentar a principis d'aquest any un estudi sobre quin és el millor model de gestió ... que mai va apareixer.

Aquesta és la situació i cap partit a Terrassa sembla disposat a posar-hi sentit comú. En fi. Mentrestant, la CUP, que és el principal impulsor ideològic de tot aquest procés, està aprofitant al màxim aquesta historia. Volen incrementar la seva influència política, i ho estan aconseguint. Així es demostra en la manifestació a favor de la remunicipalització de l'aigua que van celebrar a Terrassa fa unes setmanes.

I amb tot el soroll que està generant aquest procés, que no ha tingut un debat seriós basat en l'eficiència i sostenibilitat del servei, s'estan obviant temes sensibles i de gran importància. El principal: què passarà amb els treballadors de Mina? Estan informats per part de l'Ajuntament? Passaran a ser funcionaris? Hauran de presentar-se a una plaça? Encara queden molts dubtes per resoldre.

Les perspectives no són les millors per als treballadors. Encarna Sánchez, secretària general de la federació de trebelladors de serveis públics d'UGT Catalunya, ha denunciat que "no tot és tan senzill com alguns diuen". Des del sindicat expliquen que els Ajuntaments no tenen capacitat per prestar tots els serveis públics de forma directa i ha instat a que s'aclareixi què passa amb els treballadors en un procés com aquest: en molts casos, es perden llocs de treball.