El futur polític de Ballart

El mapa polític de Terrassa ha evolucionat considerablement en els últims 10 anys d'acord amb els canvis viscuts en el conjunt de la política catalana i espanyola. Amb quines conseqüències? Es pot dir que avui el PSC mana molt menys que fa una dècada, mentre que els nous partits estan adquirint cada vegada més protagonisme. Podem parlar d'una tendència? Vegem què ha passat en les últimes convocatòries electorals:

-Eleccions municipals del 2007:

-Eleccions municipals del 2011:

-Eleccions municipals 2015:

Resumint: en els últims anys de l'alcalde Jordi Ballart el PSC ha perdut un 30% del poder que tenia a l'Ajuntament al passar de tenir 13 regidors a només 9. Així dons, amb cada nova cita electoral el PSC perd una mica més de poder... fins que Ballart ja no sigui necessari per governar.

De fet, la rumorologia local assegura que el somni del nostre alcalde és deixar enrere Terrassa per fer el salt al Parlament de Catalunya... o al de Madrid. Ballart no tindria cap problema en acabar en un o en l’altre. Què passarà a les properes eleccions? Ho anirem veient...

La terrassa emprenedora

La història industrial de la nostra ciutat és fascinant. Explica el caràcter emprenedor i valent dels egarencs i ens dóna perspectiva per pensar en la Terrassa del futur. Ara, quan apareixen partits populistes que pretenen destruir-ho tot per instaurar no se sap bé el què, és més necessari que mai bussejar en les nostres arrels per no perdre la nostra identitat.

La història industrial i comerciant de la nostra ciutat comença a principis del segle XVIII, quan a Terrassa van començar a florir brots d'activitat econòmica... que van ser esclafats per les tropes borbòniques al 1713 durant la Guerra de Successió. Posteriorment l'entrada de tropes a la ciutat a principis del XIX, aquest cop napoleòniques, van tornar a retardar l'eclosió de la indústria a Terrassa.

Un cop restaurada la normalitat, van començar a arribar innovacions tecnològiques des de França gràcies als presoners napoleònics i als viatges realitzats pels industrials locals. És a partir d'aquest moment quan comença a arribar maquinària pesada i la multiplicació de la productivitat industrial  a Terrassa. Així doncs, al 1832 va arribar la primera màquina de filar, al 1833 la màquina de vapor i el teler de Jacquard durant l’any 1845. És així com Terrassa es va convertir en un gegant industrial fins a la dècada dels anys 70 del segle passat, quan el conjunt de l'economia va viure un procés de reconversió molt profund.

Des de llavors Terrassa ha sabut adaptar-se al segle XXI i encara avui és símbol d'excel.lència en l'àmbit econòmic. Només cal dir que a la demarcació de Terrassa hi ha censades 24.544 empreses i 30.949 llicències d'activitat. No està gens malament per a una població de poc més de 200.000 habitants. Esperem que els nostres responsables polítics, els d'ara i els del futur, no oblidin aquesta part tan important de la història de la ciutat que representen.