La municipalització de l’aigua a Terrassa
va agafant cada vegada més embranzida… i comencem a veure les orelles al llop.
En una entrevista publicada avui a La Vanguardia, el nostre benvolgut alcalde, Alfredo
Vega, confirma que apujaran el preu de l'aigua quan comenci la gestió municipal! Exemples d’altres
ciutats (com el mitificat model de gestió públic de París o, més a prop de casa
nostra, Arenys de Mar) ja ens feien sospitar que podria passar… però el més
greu és que l’alcalde faci aquestes declaracions quan encara no han començat a
treballar directament en aquest àmbit. Quines altres (males) notícies ens
trobarem un cop es posi en marxa la ja constituïda EPEL?
Però analitzem els motius que comenta que
provocaran aquest canvi: caldrà invertir per millorar el gust de l’aigua i
eliminar-ne la calç. Molt bé. Anem a veure si és que no es feia res fins ara en
aquest sentit.
No cal rebuscar gaire per trobar que l’any
2009 Mina Aigües de Terrassa –l’empresa que ha gestionat sempre l’aigua al
nostre municipi, va posar en marxa un projecte pilot pel qual, mitjançant un sistema d’osmosi inversa, milloraria el gust de l'aigua. Després dels ajustaments
necessaris, ja estava a punt per entrar en funcionament el projecte del sistema
d’osmosi inversa per tota la ciutat, però, tal com informava La Vanguardia el passat 19 de maig, “el contenciós que la companyia manté amb
l’Ajuntament de Terrassa per la rescissió del contracte (en el context de les
polítiques de municipalització de serveis bàsics” ha impedit que aquesta
innovació s’apliqui”. És a dir, no és que amb la gestió municipal del servei
d’aigua es proposin coses noves (i, pel que avisa l’alcalde, més cares), sinó que
haurà de fer de zero un projecte que ja estava a punt per ser aplicat per la
concessionària i que, per motius purament ideològics, l’envien a la paperera. I
qui ho pagarà, això? Els terrassencs?
Doncs sembla que sí, i així ho ha deixat
clar l’alcalde a la seva entrevista. Contradient d’entrada un dels compromisos que
l’Ajuntament s’ha dedicat a proclamar
per activa i per passiva: “Incrementar el control sobre els costos del servei
de l’aigua i mantenir uns preus estables”. Atenció que aquests compromisos
municipals són gairebé tan volàtils com les posicions del govern municipal: tan
sols cal consultar la publicitat que feien el 2017
i la que fa el 2018
i trobar les diferències (no costa gaire veure-les).
No anem bé i això que ni ha començat. I
seguim fent-nos una pregunta important: si la gestió de l’aigua està ben
valorada pels veïns de la nostra ciutat –tal com ha confirmat el darrer baròmetre municipal-, per què
cal canviar un servei que funciona? L’única conclusió és que tots haurem de
pagar els capricis d’aquest Ajuntament.
