Ballart i el referèndum

El proper 1 d'octubre els catalans i catalanes estem cridats a decidir el futur del nostre país. Estiguem a favor o en contra de la independència, Catalunya viu un dels episodis més determinants de la seva història i en aquestes circumstàncies la ciutadania no hauria de tolerar posicions tàctiques, electoralistes i calculadores per part dels polítics. De fet, és en moments com aquest quan més necessitem a líders capacitats i amb posicions fermes. Insistim: es pot estar a favor o en contra, però no tot alhora. Dit d'una altra manera, la 'puta i la Ramoneta' segueixen fent gràcia al Polònia de TV3 però no a la vida real.
  

Óscar Puente y Jordi Ballart.

El ple de l'Ajuntament de Terrassa votarà aquest dijous si col.labora en la celebració del referèndum anunciat pel president Carles Puigdemont. El ple tindrá lloc després que l'alcalde de la nostra ciutat, Jordi Ballart, hagi fet declaracions contradictòries intentant acontentar tothom i que al final... no han convençut gairebé a ningú. Primer va assegurar que encarregaria al secretari municipal un informe sobre el tema per després assegurar a Twitter que "jo no sóc ningú per prohibir l'dret a vot!".

Llavors, podrem votar o no a Terrassa? De moment no ho sabem, i estem segurs que la majoria dels ciutadans de Terrassa hauríem agraït un posicionament clar i ferm del nostre alcalde des del principi. Però Ballart no ha volgut arriscar i, amb la vista sempre posada en el seu futur polític, no ha volgut incomodar al PSC i molt menys al PSOE. Les dues formacions no estan disposades a que els ciutadans de Catalunya decidim el nostre destí i Ballart, pensant en si mateix, no s'ha atrevit a donar el pas endavant.

PD: curiosament el nou portaveu del PSOE i encarregat de tancar la porta al referèndum, Óscar Puente, es va reunir amb Ballart fa unes setmanes per parlar de la remunicipalització de l'aigua. En aquella ocasió van mostrar molta sintonia... la tornarien a mostrar avui?

Què passa a Sant Pere (de Terrassa)?

El barri Sant Pere de Terrassa ha tornat a passar la nit amb contenidors d'escombraries cremant al carrer. L'últim cop que es va viure un episodi similar va ser al passat mes de desembre, quan en menys d'un mes van ser cremats diversos contenidors. Segons va explicar en el seu moment el veí Elliot Fernández, la zona s'ha convertit en "una deixalleria a l'aire lliure i l'Ajuntament no fa res per evitar-ho".

Contenidor en flames, imatge d'Elliot Fernández.

Mesos després, quan semblava que la calma havia tornat definitivament al barri (en gran part gràcies a l'estat d'alerta i preocupació dels veïns), tornen els incidents. Aquesta vegada ha estat un veí qui, al veure les flames a la cantonada entre el carrer de la Llibretat i el Camí de Castellar, va trucar a la policia. També va evitar que el foc es propagués a altres contenidors, el que hauria provocat un incident molt més greu.
 
En conseqüència amb tot el viscut i degut a la manca de respostes per part de les autoritats municipals, els veïns de la zona es plantegen "demanar a la Justícia que obligui a l'Ajuntament a fer complir la normativa" buscant, per exemple, una nova ubicació per als contenidors.

En qualsevol cas i per damunt dels incidents, cal que l'Ajuntament faci una reflexió sobre quin està sent el seu paper al barri. No podem tenir problemes de primera i de segona categoria. Les queixes dels veïns han de ser escoltades per igual... i ben ateses.

Ballart fixa un mal precedent

La remunicipalització de Mina Aigües de Terrassa, impulsada per l'alcalde Jordi Ballart, va camí de deixar una llegat clarament negatiu en la nostra ciutat. En primer lloc, perquè el debat generat al voltant d'aquest tema ha estat clarament populista. Els defensors d'aquest procés, que compten amb suports que no han de ser ignorats, no han aportat arguments que demostrin que l'Ajuntament gestionarà millor l'aigua que una empresa amb (molt) més d'un segle d'història.

El debat al voltant de les remunicipalitzacions és complicat. Al final una conclusió vàlida és que la gestió dels serveis públics ha de realitzar-la qui millor pugui fer-ho. Així de simple. Sigui directament l'Ajuntament, una empresa mixta o una privada, és raonable pensar que els ciutadans volen als millors professionals independentment d'on vinguin. La resta són interessos i dogmatisme.

La noticia publicada per La Torre on demanen "que Terrassa remunicipalitzi el servei dels menjadors escolars" és un síntoma de que, como deiem , el procés de Mina deixarà un mal precedent. El ressorgiment dels populismes està trobant en la remunicipalització de serveis una eina molt eficaç d'auto-promoció, fent ús d'Ajuntaments i administracions públiques per fer política "ideologitzada" a costa dels contribuents. No, els ajuntaments no poden convertir-se en la "vareta màgica" que ho solucioni tot. No es disposa dels recursos humans, tècnics i financers per aconsseguir-ho. Cal que tots plegats ens acostumem a pensar el futur sense renunciar a res però sempre amb els peus a terra.

Creiem que els ajuntaments han de ser, en essència, un regulador net, seriós, rigorós i independent que asseguri el compliment de la llei, un repartiment equitatiu de la riquesa i uns serveis públics de qualitat. En canvi, si acceptéssim la lògica remunicipalizadora, al final els ajuntaments acabarien fabricant els seus propis fanals i els camions de les escombraries per tal d'evitar al sector privat. I això és impossible perquè, sent realistes i independenment de l'ideologia de cadascun, el sector públic no pot ignorar al conjunt de la societat!

L'enganyifa de Ballart

L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha fet de la remunicipalització de l'aigua el tema estrella de la legislatura. Ni la brutícia als carrers, inseguretat, educació o atur... la gestió de l'aigua. Ok. Sense entrar en la idoneïtat que aquest sigui el problema més urgent per als egarencs o no, volem denunciar que Ballart ha construït un discurs a favor de la remunicipalització basat en petites enganyifas:

  
1) "Estem a l'espera que abans de l'estiu acabem aprovant tots els informes al ple de juliol i veurem el posicionament. Si els informes són favorables no crec que tinguin inconvenient a votar-ho". Ballart parla d'un informe que va prometre per a principis de 2017 i que encara no ha arribat. Aquest informe, suposadament neutral, hauria d'indicar quin és el millor model de gestió de l'aigua per a Terrassa: privat, mixt o directe.

2) "Els informes han de ser, a priori, favorables. Els previs ho són. No hi ha res que ens faci pensar que el procés no es podrà fer". A veure, que nosaltres sapiguem Ballart és polític i no futuròleg i "en principi" els informes diran el que hagin de dir. No?

 3) El regidor de l'aigua de Terrassa, Alfredo Vega, va ser entrevistat ahir a TV3. "En què millorarà la prestació del servei si es fa des de l'administració local?" La seva resposta: "El primer criteri important és que tots els beneficis que tindrà aquesta empresa pública de l'aigua aniran a millores i revertiran en el propi servei. Guanyarem també en transparència". Vega no aporta ni una sola dada que demostri una major eficiència si la gestió la realitza l'Ajuntament. Ni una. No diem que conceptes com la transparència no siguin importants, però no tenen res a veure amb l'eficiència. I a més a més... el seu posicionament és clar tot i no tenir a les mans els citats "informes" que harien de definir quin és el millor model per Terrassa.



4) "No están satisfets amb el treball que ha fet Mina?", i Vega respon: "No, no, no es tracta d'aixó. La veritat es que hi ha una majoria al ple que aposta per la gestió directa". Es destapa l'"engany". Com hem denunciat en moltes ocasions, Ballart està utilitzant la remunicipalització de l'aigua per promocionar la seva carrera política i convertir-se en un dels referents de la "nova esquerra" a Catalunya.


5) "Sortirá molt car per als ciutadans de Terrassa?", la resposta de Vega no te preu: "No, jo espero que no".

En fi, veiem com ni tan sols els responsables de l'Ajuntament coneixen el cost real del procés de remunicipalització. Un procés que, com han reconegut els mateixos responsables polítics, no té res a veure amb la qualitat del servei... si no amb motivacions ideològiques.