Viure en una ciutat petita com Terrassa té molts avantatges. A diferència de Londres, París, Nova York o Hong Kong un pot anar a comprar el pa i saludar al forner pel seu nom. Si t'has deixat la cartera no et preocupis, podràs pagar demà. I si els teus fills volen jugar al carrer, no has de preocupar-te pels estranys.
No obstant, hem de reconèixer que viure en una ciutat petita com Terrasssa també té
inconvenients... per molt amor que li tinguem. Un d'ells és que
la reputació de la ciutat és fràgil i està en mans d'uns pocs.
Per exemple, Palomares sempre serà el lloc on es va banyar
Manuel Fraga per demostrar que les aigües no estaven contaminades. Si parlem de Puerto Hurraco, pensem en la massacre entre veïns encara que hagin passat 26 anys. No tots els exemples han de ser negatius.
Xavi Hernández, el millor jugador de la història, va donar durant molts anys una imatge excel·lent de Terrassa.
 |
| Manuel Fraga visita Palomares. |
Com dèiem, la imatge d'una ciutat petita com
Terrassa és fràgil. Per això ens preocupa que un alcalde com
Jordi Ballart sigui el nostre representant a Catalunya i a la resta del món. Els militants del
PSC porten temps patint-lo i en la seva agrupació ja ningú es sorprèn dels deliris de l'alcalde. ¿Delirava l'alcalde quan va denunciar amenaces per l'aigua? O desvariava quan es va desmentir a si mateix assegurant que no havia acusat a ningú? Els titulars que va provocar Ballart van suposar, sense cap dubte,
un ridícul per a la nostra ciutat. L'últim és el sobrenom que li han posat. Li diuen "el malalt imaginari", perquè quan hi ha problemes a l'Ajuntament a
Ballart sempre li passa alguna cosa ... fins que el problema s'ha esfumat. En fi.
